Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
carnatge
Tota mena de carn, especialment la que destrossen les bèsties de presa.
batalla de Solferino
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 24 de juny de 1859, prop de la vila llombarda de Solferino, entre les tropes francopiemonteses —dirigides per Napoleó III— i les austríaques —comandades per l’emperador Francesc Josep I—, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia.
Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional
Geòrgios Papadòpulos
Història
Militar
Militar grec.
Oficial d’artilleria, lluità contra l’ocupació alemanya i, posteriorment, contra les forces populars gregues de l’ELAS 1946-49 Coronel 1960, actuà als serveis d’informació militar fins el 1967, any que, amb un cop d’estat, s’emparà del govern Governà dictatorialment, afavorint la corrupció i exercint una repressió ferotge d’intellectuals, polítics i obrers Féu votar la constitució d’una república abolint la monarquia 1973 i se'n declarà president Fou enderrocat pocs dies després d’haver ordenat el carnatge de la universitat politècnica novembre del 1973 El 1975 fou jutjat —acusat…
Montsegur
Castell
Ciutadella sagrada que es dreça al damunt d’un pujol escarpat i rocallós, al País de Foix (Occitània), actual departament francès de l’Arièja.
Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina consumí els…
terç delme
Història del dret
Impost reial sobre el rendiment que corresponia a la tercera part del delme.
Té l’origen en la concessió del papa Alexandre II a Sanç Ramires d’Aragó del delme i les primícies de totes les esglésies de llocs conquerits a musulmans Aquest privilegi fou ratificat per Gregori VII, el qual li donà a més caràcter hereditari Jaume I de Catalunya-Aragó atorgà a la recent restaurada catedral de València 1239 dues terceres parts de tots els delmes dels fruits de la terra i animals, peix de la mar i albufera i dels forns i molins fets i per fer i es reservà la tercera part o terç delme Aquest gravava la producció cerealística i vitícola pa i vi, ramadera carnatge…
batalla de Muret
Monument commemoratiu de la batalla de Muret (Muret)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.
Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els…
Sagunt
Vista parcial de Sagunt, amb el teatre romà i les restes del castell, al fons
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que…
Revolució Francesa

Mapa de la Revolució Francesa
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de França (des de la formació dels Estats Generals, 5 de maig de 1789, fins al cop d’estat del 18 de brumari, 1799) que provocà la caiguda de l’Antic Règim i la presa del poder polític per part de la burgesia.
Cronologia dels esdeveniments La societat de l’Antic Règim no s’adequava a la nova realitat econòmica i social, en excloure del poder polític el sector més dinàmic de la societat, la burgesia, que esdevingué classe revolucionària Les classes populars, víctimes de la crisi econòmica, forniren les forces de xoc revolucionàries La filosofia de la Illustració , en proclamar la dignitat de l’home i els ideals de progrés i felicitat, assentà les bases ideològiques L’etapa preliminar fou la revolta dels privilegiats 1787-89, que tingué lloc quan els ministres de la monarquia intentaren de resoldre…
Nous i vells conflictes en les relacions socials
Sovint els xocs d’interessos imprimeixen un canvi en les trames de relacions que fan una societat En aquest capítol es vol remarcar la normalitat d’aquest fenomen als Països Catalans Al primer apartat es definirà què és un conflicte, als tres següents, es proposaran algunes interpretacions dels conflictes territorials, laborals i quotidians de la darrera dècada, i a l’últim, s’apuntaran unes conclusions generals Tal com s’ha fet notar en altres capítols d’aquest llibre, la mateixa expressió Països Catalans és motiu de conflicte per molts dels seus angles geogràfics i polítics Tot i que en…
Una societat agrària
Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…