Resultats de la cerca

Estudià llengua i literatura romaneses a la Universitat de Bucarest Collaborador de revistes literàries Gazeta Literară , România Literară , Luceafărul , publicà el seu primer poemari el 1960, Sensul iubirii ‘El sentit de l’amor’, que obtingué un gran ressò La seva obra poètica empra transgressores innovacions estilístiques per a donar una veu essencialment dramàtica a preocupacions còsmiques i existencials Entre els seus reculls hi ha també  O viziune a sentimentelor ‘Una visió dels sentiments’, 1964, Dreptul la timp ‘Dret al temps’, 1965, Oul şi sfera ‘L’ou i l’esfera’, 1967, Necuvintele '…

Fixà la residència al Rosselló, del qual estudià incansablement la geologia Fou durant molts anys director de l’observatori de Perpinyà Autor d’un centenar de publicacions, entre les quals Carte géologique des Pyrénées Orientales i Études de météorologie et de climatologie du département des Pyrénées Orientales Donà a la costa de l’Albera el nom de Costa Vermella , que ha estat adoptat

Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes

L’associació collabora a la Carte Archéologique du Service Régional de l’Archéologie Ministère de la Culture El seu objectiu ha estat la defensa del patrimoni excavacions d’emergència, gestions a prop dels poders públics, etc A més d’obrir la seva biblioteca al públic, ha promogut diverses activitats pedagògiques conferències, viatges d’estudis, exposicions i publicació d’un butlletí Ha organitzat dos colloquis el 1989 sobre la Via Domitiana “Voies romaines du Rhône à l’Ébre via Domitia et via Augusta”, 1997, i el 2001, en homenatge a Joan Abelanet “Roches ornées, roches dressées”

Format a Londres i Leipzig, féu recerques amb ChGrove a Viena sobre Schubert Més tard escriví operetes sempre amb texts de William Schwenk Gilbert , fins que es barallaren, el 1889, com Trial by Jury 1875, HMSPinafore 1878, The Pirates of Penzance 1879, Patience 1881, Iolanthe 1882, The Mikado 1885, The Yeomen of the Guard 1888, etc, encara avui molt populars al món anglosaxó La companyia D’Oyly-Carte, de Londres, s’hi ha especialitzat i en presenta temporades anuals L’any 1986 el grup teatral de Barcelona Dagoll Dagom presentà la versió catalana de l’obra El Mikado

Estudià composició, oboè i clarinet al Royal College of Music de Londres La seva primera obra d’interès fou el Woodwind Sextet , compost el 1949 i interpretat el 1951 en el Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània Fou conegut sobretot per la seva música incidental, com ara la que compongué per a les produccions del Royal Court Theatre i també per a diversos films Entre les bandes sonores més conegudes hi ha les de Reach for the sky L Gilbert 1956, Tom Jones T Richardson 1963 i Dones a Venècia JL Mankiewicz 1967 També escriví un ballet, Carte blanche 1953

Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a Anglaterra-,…

Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à…

Professor de geologia i mineralogia a l’escola de mines de Saint-Étienne 1885-94 i de l’École de Mines de París des del 1894, dirigí el Service de la Carte Géologique de França Fou un dels principals sostenidors de la teoria del mantell de corriment De les seves obres cal destacar Les nappes des Alpes orientales et la synthèse des Alpes 1903 i, com a poeta, À la gloire de la Terre 1922 i La joie de connaître 1926 El seu nebot, Henri Termier Lió 1897, geòleg també, fou cap del Service Géologique del Marroc 1940-45 i professor a Alger 1945 i a la Sorbona 1955 Les seves obres més…

Fou director habitual dels Promenade Concerts de Londres, promotor d’òpera i un dels grans especialistes en el repertori postromàntic Format musicalment al Royal College londinenc, del 1911 al 1914 treballà com a organista adjunt a la catedral de Peterborough L’any 1917 es feu càrrec de la plaça d’organista de l’església de Melton Mowbray, i el 1921 debutà, ja com a director d’orquestra, al Queen’s Hall Promenade Concerts de Londres, amb una obra pròpia L’any següent fundà l’Orquestra de Leicester, i ben aviat sovintejà la interpretació d’òperes i operetes a la British National Opera Company…