Resultats de la cerca

Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la pau amb Tunis,…

Essent molt jove lluità a Ponça 1435 i fou un dels companys de captivitat d’Alfons IV El 1442 fou batlle de Barcelona, i més tard, repetidament, membre del Consell de Cent, de primer com a mercader i després com a ciutadà, del 1444 al 1452 Arran del cop d’estat del lloctinent Requesens el 1453, fou designat conseller tercer Conseller en cap el 1458, hagué d’afrontar l’ala radical del seu partit, la Busca, i el mateix lloctinent Però, després de la mort de Carles de Viana, esdevingué un dels caps de la conspiració de la Busca moderada, connectada amb la dels síndics dels estaments populars per…

Es doctorà en dret a Lleida Després de l’execució del seu germà Pere 1462 hagué de fugir de Barcelona Fou conseller en cap el 1478, síndic a les corts en 1480-81 i advocat de la generalitat el 1482 De nou conseller en cap el 1484, comandà la bandera de la ciutat contra els remences Advocat de la ciutat el 1485 i el 1490, fou el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governà Barcelona durant el període de reformes i del redreç politicoeconòmic Conseller en cap per nomenament reial en 1490-91, i després regent de la cancelleria 1491,…

Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica

Ciutadà honrat Bigaire moderat d’ideologia pactista, esdevingué, després de la guerra civil 1472, el principal cap de l’oposició a la facció de Jaume Destorrent i Casa-saja El 1474 fou conseller segon conseller en cap el 1482, establí un pla de redreç de les finances municipals que no fou reprès fins el 1491 Davant la preeminència del partit destorrentista al poder, es mantingué en l’oposició i no acceptà el càrrec de conseller en cap 1496 sinó per pressió del rei aleshores collaborà, àdhuc com a ambaixador davant del rei 1497, a la modificació del règim municipal,…

Es casà primerament 1474 amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent 1481, 1484, 1487, 1490, 1494, 1498-99 i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf 1482, obrer 1488, batlle 1491 i conseller segon 1496 de Barcelona de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap També fou diputat de la generalitat 1506 Nomenat ambaixador a Venècia 1507-09, li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les…

Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la…

La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment mort després del 1292, que comprà el 1249 a Guillem de Cardona el castell d’Alcarràs Segrià i rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell Urgell Al segle XIV els Santcliment residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma Ribera d’Ebre, aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el…

Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall Besalú, s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai, establert al carrer de Montcada i casat amb una germana Maria de l’almirall Marquet Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet mort vers el 1307, fill gran de l’anterior, propietari d’una important societat…

El 15 d’octubre de 1455 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Nicolau Pujades Barcelona segle XIV/XV – Palerm ~1467, canonge de la seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Marc Desllor, cavaller de Barcelona diputat reial Jaume Francesc de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Pau Alemany, canonge de la seu de Vic oïdor militar Antoni Torrelles, donzell de la sotsvegueria del Vallès, domiciliat a Martorell oïdor reial Gabriel Girau, burgès de Perpinyà En la difícil elecció del 1455 fou triat per a encapçalar la representació del…