Resultats de la cerca

Consta de 30 a 150 versos, els darrers hemistiquis dels quals són monorims És integrada per tres parts una introducció amorosa nasīb , la descripció d’un viatge al desert raḥil i un panegíric madīḥ o sàtira hiǧā' Ja d’època preislàmica, la cassida constitueix, formalment i lingüísticament, el model inalterable de la poesia àrab clàssica

És autor d’una cassida inclosa sovint al grup de les mu‘allaqa

És autor d’una cassida, la més coneguda de la literatura àrab, en la qual elogià Mahoma, que abans havia atacat Mahoma, en senyal de perdó, li lliurà el seu mantell al-Burda

És autor de la cassida Al-Burda ‘El mantell’, inspirada en l’homònima de Ka'b ibn Zuhayr, que devia ésser composta en honor de Mahoma, després d’ésser guarit miraculosament en el curs d’una visió del Profeta en la qual aquest el cobrí amb la seva capa

És autor d’una cassida, coneguda per Nūniyya , on canta la pèrdua de les ciutats andaluses conquerides per Jaume I de Catalunya-Aragó i per Ferran III de Castella-Lleó Fou traduïda per Valera imitant el metre de les cobles de Jorge Manrique Més tard hom hi afegí d’altres versos que ploren les pèrdues d’altres ciutats

Cronista i panegirista dels amirites i, posteriorment, de diversos taifes Almeria, València, Xàtiva, Tortosa, Saragossa i Dénia, descriví algunes campanyes d’Almansor Santiago de Compostella, Cervera i d’'Abd al-Malik al-Muẓaffar La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història de l’Àndalus i de les relacions amb els regnes cristians una cassida és dedicada al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon de Barcelona

Durant la Primera Guerra Mundial hagué d’exiliar-se a causa d’una cassida que dedicà al kediv ‘Abbās Hilmī II, que els britànics destronaren Visqué a Barcelona 1915-19 Acabada la guerra, tornà a Egipte, on rebé el títol de “príncep dels poetes” 1927 És autor d’un divan Al-Šawqiyyat i de sis obres teatrals en vers sobre la història egípcia La seva obra, sempre seguint els motlles tradicionals, no aportà cap novetat a la poesia aràbiga

Participà activament en el moviment revolucionari com a escriptor fou molt celebrada una cassida seva contra el colonialisme anglès i com a polític Fundador de la revista “Naw Bahār” 1909, formà part des del 1917 de la societat literària Danishkadeh, que propugnava el retorn formal als clàssics Fou professor a la universistat de Teheran i ministre d’educació nacional 1946 És autor d’un divan d’estil molt tradicional, malgrat que no rebutjà la parla i els dialectalismes moderns, i de diversos estudis sobre lingüística i política

S'educà a al-Baṣra i visqué a la cort de Hārūn ar-Rašid Criticà la cassida tradicional i renovà la poesia àrab introduint-hi el tema bàquic en famosos poemes on exaltà la seva inclinació a la beguda És autor també de poesia amorosa que reflecteix la seva homosexualitat, així com de poesia cinegètica i elegíaca Bon coneixedor de la cultura persa, n'utilitzà sovint temes llegendaris o folklòrics, i inserí en els seus poemes mots i hemistiquis sencers, en llengua pahlavi Esdevingué ben aviat popular i el seu record perdurà