Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
Inici d’una forta campanya contra la catalanitat lingüística del valencià
Inici d’una forta campanya contra la catalanitat lingüística del valencià
Pau de la Lafàbrega i Pallarès
Historiografia
Historiador.
Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid D’ençà del 1945 treballa a París Defensor de la catalanitat al Rosselló És autor de diversos estudis sobre qüestions relacionades amb el període de sobirania catalana als comtats en els quals dona una visió de la història des d’una perspectiva catalana D’entre les seves obres destaquen “L’expédition des Catalans en Orient De la chronique au roman de chevalerie”, SASL 1951 “Catalanitat del Rosselló”, Presència catalana 1953 “L’affaire de l’échange des Pays-Bas catholiques”, SASL 1954 “L’offre de…
,
XV Almogàvers
Rugbi
Equip de rugbi creat el 1999.
És una mena de selecció dels Països Catalans que aplega jugadors amateurs de diferents equips, significats per la seva catalanitat, per disputar partits no oficials L’entrenador és Gabriel Benet Ha disputat diverses edicions del Torneig 4 Barres
Laureà Dalmau i Pla
Història
Política
Metge i polític.
Exercí a Girona Milità en el catalanisme i fundà el setmanari Catalanitat 1910 i el Centre Nacionalista Republicà, a Girona Fou elegit diputat al parlament català el 1932 Exiliat a França el 1939, en tornà el 1948 i s’establí a Palamós
Emili Boix
Literatura catalana
Poeta.
Exercí de metge Fundà, a París, el grup català Canigó Publicà diversos poemes en revistes rosselloneses Així, per exemple, el 1915 publicà a “Revue Catalane” el poema L’àliga blanca , que, com molts poemes d’autors rossellonesos de llengua catalana, defensa la catalanitat d’aquesta regió francesa i, en plena guerra europea, ataca el bàndol alemany
Joaquim Montclús i Esteban
Literatura catalana
Historiador, articulista i assagista.
Llicenciat en història, com a historiador ha publicat Una vila medieval entre fronteres Calaceit als segles XII i XIII 1987 i, en collaboració amb Jaume Llauradó, El tancament de l’Orfeó Català i el FC Barcelona 2000, i, com a assagista o articulista, La Franja de Ponent, avui 1984 i La catalanitat de la Franja de Ponent 1999 Collabora habitualment a la revista Temps de Franja i a El Periódico de Catalunya
benasquès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals (ribagorçà).
La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la…
Francesc Comte
Literatura catalana
Escriptor.
Notari d’Illa Deixà inacabades unes Illustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent , que dedicà, el 1586, al bisbe d’Elna Joan Terés Escrit en una prosa àgil i suggestiva, després d’una descripció geogràfica i humana dels territoris esmentats es proposà de demostrar, en forma de diàleg, llur catalanitat amb arguments històrics i mitològics, que foren represos, amb la mateixa finalitat, per historiadors posteriors, com Andreu Bosc, Jeroni Pujades i Esteve de Corbera Fou editat, en part, per Jaume Collell el 1879
Segon Congrés Universitari Català
Assemblea de professors i alumnes de totes les facultats universitàries i representants d’entitats escolars i culturals celebrada a Barcelona del 7 al 14 d’abril de 1918 a la casa de la ciutat, per la prohibició de l’autoritat militar de celebrar-la a la universitat.
L’organitzà l’associació d’Estudiants Catalans, amb Josep Maria Batista i Roca de president de la comissió organitzadora, sota la presidència del catedràtic August Pi i Sunyer Fou dividida en tres seccions que estudiaren la problemàtica universitària i la seva projecció nacional Pere Domingo hi defensà la ponència sobre els drets dels estudiants, i Francesc Layret, la catalanitat de la universitat Una comissió permanent, presidida per Octavi Saltor, publicà el projecte que s’havia elaborat per a una universitat catalana autònoma 1919, signat per 26 catedràtics
Josep Ribelles i Comín
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliògraf i erudit.
Des del 1898 residí a Barcelona, on treballà com a bibliotecari Hi fundà la revista Barcelona Urbana i la collecció “Biblioteca Valenciana Popular” 1913, les obres de la qual prologà Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu davant la qüestió de la catalanitat idiomàtica del País Valencià Collaborà a diverses publicacions erudites catalanes Les seves obres més importants són Intereses económicos, agrícolas y mercantiles de Castellón 1905 i Bibliografía de la lengua valenciana 1915-43
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina