Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
plàstic cel·lulòsic
Química
Resina obtinguda a partir de la cel·lulosa.
Els plàstics cellulòsics són de propietats molt diverses, com, per exemple, l’acetat de cellulosa, l’etilcellulosa, metilcellulosa, nitrocellulosa, carboximetilcellulosa
metilciclohexanol
Química
Compost de fórmula CH3C6H1 0OH.
És un líquid incolor, viscós i amb aroma a mentol Per hidrogenació del cresol s’obté una mescla de tres alcohols secundaris cíclics isòmers S'utilitza com a dissolvent de laques i productes cellulòsics, com a antioxidant per a lubricants i en detergents i sabons tèxtils com a additiu És tòxic per ingestió
benzopirè
Química
Cadascun dels dos hidrocarburs polinuclears aromàtics isomèrics de fórmula
El més comú és l’isòmer benzoapirè Cristalls grocs que bullen a 179°C, són insolubles en aigua i solubles en alcohol i en benzè Hom el troba en el quitrà d’hulla, en el fum dels cigarrets i en els productes de la combustió de diversos materials cellulòsics N'ha estat comprovada l’acció cancerígena sobre conillets d’Índies
assecament
Química
Modificació que experimenta una pel·lícula de pintura o vernís en passar de l’estat líquid al sòlid.
La sola evaporació del dissolvent produeix l’assecament en el cas de productes cellulòsics i vernissos a base d’alcohol Altres fenòmens s’ajunten a aquest cas, com és ara l’oxidació lenta dels olis sicatius en les pintures i el s vernissos grassos o la polimerització del lligant afavorida per la calor en el cas de les resines sintètiques termoenduribles
vèspids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters de mida mitjana o grossa i colors vius, generalment grocs i negres.
Algunes espècies són solitàries, habiten en galeries subterrànies o esquerdes de murs i es nodreixen de larves d’altres insectes, com és ara els odiners, mentre que d’altres, les més evolucionades, presenten organització social, com ara les vespes Quan es paren, pleguen les ales al llarg del cos En part són depredadors i en part fitòfags, i construeixen els nius amb materials llenyosos o cellulòsics
acetona-cloroform
Química
Fàcilment sublimable, fa olor de càmfora i es fon a 97°C.
És poc soluble en aigua freda, però soluble en els dissolvents orgànics dóna un hemihidrat que es fon a 78°C Hom l’obté per acció de l’hidròxid de potassi sobre una mescla de cloroform i acetona Fou utilitzat en medicina com a sedant, hipnòtic, anestèsic local i antisèptic L’ús prolongat pot causar habituació Té aplicacions com a plastificant d’èters i èsters cellulòsics i com a conservatiu de solucions orgàniques
Sociedad Nacional de Industrias de Aplicaciones de la Celulosa Española
Empresa espanyola fundada l’any 1939 per assegurar el proveïment de cel·lulosa.
Hi participa, en un 25%, la firma italiana Snia Viscosa A la seva fàbrica de Torrelavega fabricà diferents derivats cellulòsics per a la indústria paperera i tèxtil i disposà d’importants plantacions d’eucaliptus a Santander Comptà amb importants filials, com Fibracolor que es dedica a aprests i acabats tèxtils a Tordera i Inquitex dedicada a la producció de fibres sintètiques a Andoain El 1985 tingué uns ingressos de 15723 milions de pessetes, amb una plantilla de 1350 treballadors Tancà el juliol del 2023
vernís
Química
Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pellícula molt més brillant, dura i resistent Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pellícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics dissolucions de goma laca, sandàraca i altres substàncies…
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se àmpliament en…
adipat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid adípic.
L’única sal tècnicament important és l’ adipat d’hexametilendiamina sal de niló , primera matèria emprada per a la fabricació del niló 66 Els èsters utilitzats industrialment són, en canvi, molt nombrosos, i llur principal aplicació és la plastificació de les resines sintètiques i de derivats cellulòsics en les indústries de plàstics i pintures Els de pes molecular elevat i, per tant, poc volàtils són molt utilitzats per al poli clorur de vinil, al qual comuniquen excellents característiques a baixa temperatura Fins fa pocs anys, el més important era l’ adipat de bis 2-etilhexil , que bull…