Resultats de la cerca

Semblantment al que succeeix en el piano, la pressió dels dits sobre les tecles activa uns martells que percudeixen unes plaques metàlliques suspeses sobre uns ressonadors En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques La seva extensió és de cinc octaves del do2 al do7 sona una 8a més alta del que està escrit Fou patentada el 1886 per Auguste Mustel, el qual es va inspirar, probablement, en un instrument anomenat typophone o dulcitone , format per un conjunt de diapasons de forquilla que actuaven per mitjà del teclat, que havia construït el seu pare vint anys abans Com…

Té un pedal que maniobra els apagadors Abraça una extensió del do 1 al do 6 en l’escriptura musical, però sona una octava superior Té una sonoritat pura i clara Fou inventat per Victor Mustel i patentat el 1886 per Auguste Mustel

Així, en un instrument de teclat -el cas més freqüent- serveix per a accionar diferents registres, però també tenen pedals l’arpa i les timbales per a modificar ló, l’harmònium per a accionar les manxes, i certs instruments de la bateria per a realitzar-hi la percussió La incorporació de pedals de registració als instruments de teclat és relativament tardana i està relacionada amb l’evolució dels gustos musicals respecte als canvis de dinàmica i de timbre en el clavicèmbal hi apareixen molt excepcionalment en alguns exemplars històrics de la darreria del segle XVIII, i en alguns del principi…

Hom pot classificar els instruments de percussió en instruments d’un so determinat timbales, Glockenspiel, celesta, xilofon, campanes, etc d’un so indeterminat timbals, caixa clara, bombo, tamborí, pandereta, etc i de metall percudit triangle, platerets, cròtals, gongs, etc En la moderna classificació organològica, la majoria dels instruments de percussió corresponen als idiòfons No obstant això, hi ha alguns instruments de bufament que no són percudits per a obtenir-ne el so I a l’inrevés, els timbals i els tambors, considerats els instruments de percussió més característics, no…

Un dels primers membres, Johann David Schiedmayer, collaborà amb J Stein El fill d’aquell, Johann Lorenz 1786-1860, estava establert ja el 1809 a Stuttgart, on adquirí una gran reputació com a constructor, i amb dos dels seus fills hi fundà, el 1845, la firma Schiedmayer & Söhne Poc després 1853, dos altres fills seus, més joves, obriren una nova casa a Stuttgart, Julius & Paul Schiedmayer Tot i que inicialment estava destinada a fabricar només harmòniums, aviat començà a construir també pianos verticals i, amb el nom definitiu de Schiedmayer Pianofabrik, superà la casa mare en…

Orfe a dotze anys, després de diversos treballs emprengué la construcció d’instruments musicals Començà per l’acordió, i el 1840 ja perfeccionà l’instrument d’AF Debain Installat a París 1844, treballà amb J Alexandre en els "orgues expressius" El 1853 establí un taller propi, on perfeccionà l’harmònium de GJ Grenié, i inventà el sistema de la doble expressió, que patentà el 1854 i li valgué un premi en l’Exposició Universal de París 1855 El seu gran enginy el menà a la perfecció màxima de l’instrument amb els registres de forte expressif , l’harpe éolienne de 2', el métaphone i el barytone…

Integrant, amb Pau Vallvé, del duet u_mä, amb el qual publicà un disc homònim el 2007, emprengué la seva trajectòria en solitari amb Linòleum 2009, un disc amb composicions pròpies d’un estil intimista i experimental, i una depurada tècnica Presentà aquest disc amb una seixantena de concerts, entre d’altres, els que oferí a l’Auditori de Barcelona i al festival Cruïlla BCN, al Parc del Fòrum Fruit d’aquesta activitat en directe fou el disc Linòleum en concert En el segon treball enregistrat, Magnòlia 2011, amb la collaboració del Quartet Brossa, reafirmà el seu estil i mostrà més maduresa,…

L’orquestra era formada per una trentena de músics que, si el repertori ho requeria, podien assumir les funcions d’una orquestra simfònica El 1928 Sacher creà també un Cor de Cambra que, juntament amb l’orquestra, seguí una trajectòria, marcada pel seu director, caracteritzada per la recerca en el camp de la música poc coneguda dels períodes preclàssic i contemporani El repertori escollit era constituït, doncs, bàsicament per música dels segles XVIII i XX L’Orquestra de Cambra de Basilea tingué un paper molt important en el camp de la música contemporània, perquè encarregà i estrenà obres…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consisteix en un conjunt de barres o plaques metàlliques afinades i ordenades en una o més fileres, sovint collocades horitzontalment, en suspensió sobre una estructura i en una posició semblant als teclats El so és produït en posar en vibració aquestes làmines metàlliques percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, les característiques i el nombre de les quals permeten alterar notablement la durada i el timbre dels sons generats i fer-lo servir com a instrument melòdic o bé harmònic Les plaques metàlliques…

En el camp de la música occidental hom anomena orquestra el conjunt format almenys per més d’una dotzena d’instruments diversos, de manera que n'hi hagi almenys dos de cadascun dels més importants Quan el nombre d’instruments és reduït, hom l’anomena orquestra de cambra Una orquestra completa, actualment, sol comptar de vuitanta a cent instruments sovint hom l’anomena orquestra simfònica , perquè permet d’interpretar les obres simfòniques del repertori habitual Els instruments de l’orquestra pertanyen a quatre grups corda, vent o fusta, metall i percussió Si una orquestra només disposa d’…