Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
visita
Història
A Castella, inspecció de la gestió dels funcionaris públics, efectuada per uns jutges especials (visitadores), nomenats pel rei.
Aquesta institució, ja utilitzada al regne castellanolleonès a partir del s XIII, fou reglamentada pels Reis Catòlics 1480 com un instrument de la seva política centralitzadora Normalment, la visita era anual, i comprenia diversos aspectes de l’administració pública En temps de Felip II fou ampliada als virregnats americans
Joan XXII
Cristianisme
Nom que prengué l’occità Jacme Duesa en esdevenir papa (1316-34).
Canceller del regne de Sicília i bisbe de Frejús i Avinyó, fou elegit papa a Lió Eclesiàsticament endegà, amb una gran energia, el tresor papal, malmès pel seu antecessor, i creà un nou sistema financer Centralitzà l’administració curial i creà incomptables diòcesis Aquesta actitud centralitzadora suscità una sèrie d’oposicions barallat amb Lluís de Baviera, acabà excomunicant-lo, i aquest aconseguí la creació de l’antipapa Nicolau V i protegí Marsili de Pàdua i Guillem d’Occam Condemnà els franciscans espirituals , que se li havien oposat i que el volien fer declarar heretge…
capital
Geografia
Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat.
L’aparició de la capital és històricament lligada a la creació de l’estat modern i és el símbol de la seva voluntat centralitzadora l’acumulació de funcions polítiques, diplomàtiques, administratives i de serveis diversos afavoreix una gran concentració d’habitants i de riquesa i la construcció d’edificis grans i nobles, així com un creixement demogràfic notable, que pot arribar a potenciar una diversificació de funcions molt més gran La determinació de la capitalitat, per tal com és un acte principalment volitiu per part dels qui tenen el poder, ha provocat grans rivalitats…
Edmund Burke
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof britànic, teòric del conservadorisme.
L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar l’ Annual Register 1759, crònica anual dels fets contemporanis Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la Cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland En la seva primera obra, Vindication of Natural Society 1756, ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme Al contrari,…
Tercera República Francesa
Història
Període de la història de França que va del 4 de setembre de 1870 al 10 de juliol de 1940.
A conseqüència de la derrota francesa a la guerra Francoprussiana i de l’agitació popular que culminà en la Comuna de París , caigué l’Imperi, es creà un govern provisional, i Thiers fou elegit president del poder executiu Promulgada la constitució 1875, el nou règim es veié amenaçat pel cop d’estat de Mac Mahon 1877, que havia substituït Thiers, però el triomf electoral dels republicans consolidà la república Gambetta i Ferry en foren els polítics principals i impulsaren una política liberal, laica i centralitzadora Superada la crisi del boulangisme i de l' afer Dreyfus , els…
contribució única
Economia
Història
Dret fiscal
Sistema tributari de la corona de Castella.
Fou proposat pels economistes castellans del s XVII per tal d’assolir un règim fiscal centralitzat i coherent que superés les deficiències del sistema de les rendes provincials , massa nombroses i amb massa intermediaris perquè poguessin satisfer les necessitats de la hisenda reialEls primers assaigs d’única contribució no arribaren, però, fins a la instauració, a Espanya, de la monarquia borbònica, que introduí la tradició centralitzadora francesa Els ministres reformadors de Felip V iniciaren llurs intents a Castella, però hi fracassaren perquè el centre de la Península havia…
David
Còpia florentina del David de Miquel Àngel
© Fototeca.cat
Història
Rei de Judà i d’Israel i figura central de la tradició veterotestamentària.
Entrà a la cort del rei Saül, segons unes tradicions, per la seva habilitat musical o bé, segons unes altres, per la seva victòria sobre Goliat però, tot i haver-se casat amb Milkà, filla del rei, hagué de fugir per la gelosia d’aquest vagà durant anys per les muntanyes de Judà i entrà temporalment fins i tot al servei dels filisteus Sabé guanyar-se la confiança de les tribus del sud, que a la mort de Saül el proclamaren rei de Judà a Hebron ~1010 aC, i a la fi d’una veritable guerra civil, en eliminar Isbaal, fill i successor de Saül, aconseguí d’ésser reconegut també per les tribus del nord…
Francesc Vidal i Barraquer
Francesc Vidal i Barraquer (dreta), amb el bisbe de Solsona (esquerra) i F.de Paula Vallet i Arnau, al santuari de Queralt
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal i arquebisbe de Tarragona (1919-43).
De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i de dret…
Felip V d’Espanya

Felip V d’Espanya, en un oli sobre tela de Jean Ranc (1723)
Història
Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Aragó (1700-05), de Sicília (1700-13), de Nàpols (1700-07) i de Sardenya (1700-08); reconegut rei d’Espanya (1713-24 i 1724-46) des del tractat d’Utrecht; duc d’Anjou.
Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…
francès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).
Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és la que…