Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
cetona
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional C=O (carbonil) unit a dos radicals hidrocarbonats o, en les cetones cícliques, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per…
cetona dipropílica
Química
Líquid incolor d’olor penetrant i gust ardent que té una densitat de 0,821 g/l (a 15°C) i bull a 144°C.
És insoluble en aigua i pot ésser mesclada amb alcohol i èter Hom l’obté fent passar un corrent d’àcid butíric a través de CaCO 3 a 450°C, s’usa com a dissolvent
metil etil cetona
Química
Cetona alifàtica, d’olor agradable, que bull a 73,4°C.
Hom l’obté industrialment per deshidrogenació catalítica, o oxidació del sec -butanol entre 350 i 400°C amb un catalitzador de zinc És emprada com a dissolvent de resines viníliques i cautxú sintètic
metil propil cetona
Química
Cetona alifàtica líquida, poc soluble en aigua i que bull a 102°C.
És emprada com a dissolvent i com a substància sintètica Hom l’obté per condensació de l’acetaldehid amb l’acetona, seguida d’hidrogenació, o bé per oxidació del 2-pentanol
metil isobutil cetona
Química
Cetona líquida que bull a 116,3°C i és emprada en gran quantitat com a dissolvent de laques, pintures i resines.
Hom l’obté industrialment per dimerització de l’acetona en medi bàsic, seguida de deshidratació en òxid de mesitil per l’acció de l’àcid sulfúric i d’hidrogenació selectiva amb níquel Raney com a catalitzador
acetona

Propietats físiques de l’acetona
©
Química
Cetona, la més simple i la més important.
Líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic, d’olor pungent característica Miscible amb aigua, alcohol i nombrosos dissolvents orgànics i olis Dissolvent polar dotat de gran poder de dissolució, especialment de greixos, resines i ceres L’acetona era obinguda primitivament per destillació seca de la fusta, mitjançant la pirogenació de l’acetat càlcic, i, als anys per reacció de l’acetilè amb vapor d’aigua a alta temperatura Per raons econòmiques, aquests mètodes han quedat pràcticament abandonats en l’actualitat, la primera matèria principal és l’alcohol isopropílic Els…
acetofenona
Química
Líquid incolor que bull a 201,7°C i es congela a 19,7°C; és soluble en els dissolvents orgànics i molt poc en aigua.
Hom l’obté acetilant el benzè per reacció de Friedel i Crafts, o bé oxidant l’etilbenzè, i com a subproducte de la fabricació del fenol per oxidació del cumè És utilitzada en perfumeria per a donar l’olor de la tarongina
àcid cetònic
Química
Compost orgànic que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció cetona.
L’àcid pirúvic, CH 3 COCOOH, és el més simple dels àcids cetònics En virtut de l’efecte inductiu, els àcids cetònics són més forts que els àcids corresponents que no tenen funció cetona
tiocetona
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general
en els quals formalment hom ha substituït l’àtom d’oxigen d’una cetona per un àtom de sofre.
Les tiocetones, que poden preparar-se a partir d’una cetona per tractament amb sulfur d’hidrogen en presència d’àcid clorhídric, són composts molt inestables que es polimeritzen amb una gran facilitat
reacció de Willgerodt
Química
Reacció, descoberta l’any 1887, que consisteix a escalfar una cetona arilmetílica amb polisulfur amònic per a formar, a través d’una transposició, una arilacetamida, d’acord amb l’esquema:.
La reacció de Willgerodt constitueix pràcticament el millor mètode per a la síntesi de sistemes arilacètics N'existeix una varietat consistent en el tractament per reflux de la cetona de partida amb una amina de punt d’ebullició elevat, generalment morfolina, i sofre D’aquesta manera s’arriba a una tioamida que per hidròlisi condueix igualment a l’àcid arilacètic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina