Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
cianur
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid cianhídric; n’hi ha de quatre tipus estructurals: iònics, covalents, complexos amb grups discrets i derivats metàl·lics d’aquests darrers, també anomenats supercomplex
.
Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes illimitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall Formen cianurs complexos amb grups discrets M x + CN n + x - n molts metalls de transició i de posttransició són complexos, en general, de molta estabilitat com en els carbonils metàllics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric
cianur de cadmi
Química
Sal poc soluble que forma un precipitat blanc en tractar el clorur o sulfat de cadmi amb cianur soluble.
La seva solució en excés de cianur o la solució resultant de tractar l’òxid de cadmi amb un cianur soluble constitueix l’electrolit tradicional dels banys de cadmiat
cianur d’argent
Química
Pólvores blanques, insolubles en aigua, que s’ennegreixen a la llum i es descomponen a 320°C, preparades per acció d’un cianur alcalí sobre una solució de sal d’argent.
Solubles en excés de cianur, el dicianoargentat obtingut és emprat com a electròlit en l’argentat per electrodeposició
cianur de sodi
Química
Cristalls incolors deliqüescents, elevadament tòxics, solubles en l’aigua (amb la qual donen solucions bàsiques) i poc solubles en alcohol, que es fonen a 563°C.
Hom l’obté per escalfament de l’amidur de sodi NaNH 2 amb carbó i posterior escalfament amb carbó de la cianamida sòdica Na 2 CN 2 així formada Troba aplicació en metallúrgia cianuració, en la preparació del cianur d’hidrogen i com a intermedi de síntesi
cianur d’hidrogen
Química
Compost format per la combinació de carboni, nitrogen i hidrogen.
És emprat generalment en solució aquosa, anomenada àcid cianhídric
cianur de potassi
Química
Cristalls blancs, amb olor d’ametlles amargues, molt tòxics, solubles en l’aigua, alcohol i glicerina, que es fonen a 634°C.
Hom l’obté per escalfament del carbonat potàssic amb carbó en corrent d’amoníac És emprat en la metallúrgia de l’argent i el tractament de l’acer cianuració, com a insecticida i com a reactiu analític i sintètic
acetonitril
Química
Líquid que bull a 81,6°C, de punt d’inflamabilitat 12,8°C i de constant dielèctrica a 20°C, E = 38,8.
És miscible amb aigua i amb la major part de dissolvents orgànics, exceptuant els hidrocarburs saturats Dissol diverses sals inorgàniques És venenós Hom l’obté per deshidratació de l’acetamida o com a subproducte de la fabricació de l’acrilonitril a partir de propilè i amoníac És utilitzat en síntesi orgànica, per a preparar l’acetamidina i diverses altres substàncies com a dissolvent industrial, especialment per a extraccions en la recerca com a dissolvent per a valoracions en medi no aquós, i quan cal un dissolvent polar de constant dielèctrica més aviat alta, capaç de promoure reaccions…
síntesi de Strecker
Química
Procediment per a la síntesi d’aminoàcids que és realitzada per tractament de cianhidrines amb amoníac per tal de convertir-les en α-aminonitrils, els quals per hidròlisi condueixen als α-aminoàcids:
.
Pot ésser emprada en la preparació de glicina, alanina, serina, valina, metionina, àcid glutàmic, leucina i fenilalanina N'existeix una variant que estalvia l’ús de cianur d’hidrogen i permet la introducció en la cadena carbonada d’un àtom de carboni radioactiu mitjançant la conversió directa d’un aldehid en un α-aminonitril per tractament amb cianur amònic