Resultats de la cerca

Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses i estenosis,…

En els teixits animals, en produir-se una ferida es forma primer un coàgul que impedeix la sortida de la sang i evita l’hemorràgia La retracció d’aquest coàgul apropa els dos llavis de la ferida i s’estableix així la reparació provisional posteriorment apareixen els leucòcits, els fibròcits i els histiòcits, que intervenen en la consolidació del coàgul El teixit de reparació format s’empobreix en cèllules i s’enriqueix en fibres, fins a constituir-se la cicatriu

La cicatrització és el procés destinat a reparar les lesions que destrueixen la continuïtat de les capes profundes de la pell Quan una lesió afecta només l’epidermis, el teixit es regenera a partir de la capa basal, i no queda cap marca visible En canvi, quan una lesió destrueix tota l’epidermis i afecta el derma, la pell es repara a través del procés de cicatrització, que deixa una marca permanent anomenada cicatriu Quan una lesió afecta els teixits dèrmics, les dues vores de la ferida se separen i es forma una clivella des de la superfície de la pell fins a l’…

Pot ésser superficial, amb ulceracions de diversos tipus, i profunda, amb una infiltració del parènquima cornial Es caracteritza per la disminució de la visió, per dolor, fotofòbia, llagrimeig i blefaroespasme, i origina, gairebé sempre, una cicatriu cornial

Pot ésser superficial, amb ulceracions de diversos tipus, i profunda, amb una infiltració del parènquima cornial Es caracteritza per la disminució de la visió, per dolor, fotofòbia, llagrimeig i blefaroespasme, i origina, gairebé sempre, una cicatriu cornial

Apareix generalment en el curs d’una tuberculosi i és provocada pel reblaniment del càseum o per l’evacuació d’un abscés Pot desaparèixer en produir-se l’oclusió cavitària, bé per formació d’una cicatriu fibrosa, bé per obstrucció del bronqui de drenatge de la cavitat Les cavernes són una font de difusió de la tuberculosi, sagnen fàcilment i poden perforar-se en la cavitat pleural, i aleshores donen lloc a un piotòrax o un piopneumotòrax