Resultats de la cerca
Es mostren 379 resultats
cintura
Anatomia animal
Part més estreta del tronc de l’home sota la caixa toràcica.
cintura pelviana
Anatomia animal
Arc ossi propi dels vertebrats, d’estructura molt simple en els peixos, en els quals és lliure; és situat entre la musculatura ventral i constituït únicament per os de tipus endocondral; no es relaciona amb la columna vertebral.
En els crossopterigis apareixen els esbossos del que ha d’ésser la cintura pelviana en els tetràpodes En els vertebrats superiors, i, per tant en l’home, és formada pels ossos ilíacs i el sacre
cintura escapular
Anatomia animal
Anell ossi, propi dels vertebrats, constituït, en els peixos, per una peça esquelètica relacionada amb el crani, constituïda per un os de tipus endocondral i reforçada per un os de membrana.
En els tetràpodes, i, per tant, en l’home, la cintura escapular és formada per tres ossos parells el toràcic que rep el nom de clavícula i l’os coracoide que en els mamífers només substitueix com una apòfisi de l’omòplat i serveix de sostenimant a les extremitats superiors
camí de cintura
Camí de flanc que segueix el contorn d’una muntanya.
arnès

Arnès de cintura regulable
Escalada
Cinyell format per diverses cintes i tirants que, subjectat a l’escalador, serveix per a unir-lo a la corda i repartir, en cas de caiguda, l’efecte de l’estrebada entre les parts més resistents del seu cos.
Hi ha arnesos de diversos tipus de cintura, de pit, d'integrals i per portar materials
estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les…
raquítoms
Paleontologia
Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de fins a 2 m de llargada, cos llarg i massís semblant al dels cocodrils però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat.
El crani presentava una posició postorbital més curta que la d’altres estegocèfals i, a més, una depressió dorsiventral La cintura escapular no era unida al crani, i la cintura pelviana apareixia unida al sacre mitjançant una articulació Abundaren durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic, on portaren una vida en part terrestre i en part aquàtica Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops , aquest últim ja molt més adaptat a la vida terrestre
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina