Resultats de la cerca

Presenten la tija generalment trígona, les fulles graminoides, amb beines tancades, i les flors poden ésser hermafrodites o unisexuals, generalment aclamídies o amb el periant molt reduït, agrupades en cimes espiciformes que poden agrupar-se a la vegada en inflorescències diverses Els gèneres principals són Cyperus i Carex Ciperàcies més destacades càrex Carex sp castanyola Cyperus rotundus eriòfor Eriophorum sp jonca d’estany Schienoplectus lacustris jonca marítima Scirpus maritimus jónçara , serrana Cyperius sp mansega Cladium mariscus papir Cyperus papyrus paraigüets Cyperus…

És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…

És important la silicificació en les ciperàcies, en les equisetàcies i en les gramínies

Comprèn únicament la família de les gramínies, bé que alguns autors hi inclouen la de les ciperàcies

En les dicotiledònies, la beina sol anar unida a un pecíol, el qual manca en les monocotiledònies En algunes famílies gramínies, ciperàcies, la beina arriba a envoltar completament la tija

El sòl és sotmès a fenòmens de crioturbació i presenta constantment algun horitzó glaçat, que el fa impermeable Als llocs més freds només hi ha una vegetació de líquens i molses, i als llocs més afavorits hi ha prats de ciperàcies i de gramínies principalment Les comunitats llenyoses són escasses, constituïdes per petits arbusts pertanyents sobretot a les famílies de les salicàcies i de les ericàcies

Els components principals de les diverses comunitats herbàcies dels prats són hemicriptòfits cespitosos i estolonífers, pertanyents sobretot a les famílies de les gramínies, de les ciperàcies i de les papilionàcies Els prats de pastura són pasturats directament pels ramats En els prats dalladors , que als països pocs humits necessiten regatge, l’herba és dallada i donada al bestiar Hi ha prats naturals , que es fan espontàniament, i prats artificials , que són sembrats o millorats per l’home

El creixement de les plantes origina una gran quantitat de matèria vegetal, que a causa de l’anaerobiosi existent es transforma en torba, la qual s’acumula en el fons de la torbera N'existeixen dos tipus principals la torbera alta o ombrogènica, integrada per esfagnes que s’eleven per damunt del nivell de l’aigua i per sòl àcid i oligotròfic, i la torbera baixa , constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es forma en indrets calcaris o silicis, amb aigua neutra, poc àcida o lleugerament bàsica, i rica en nutrients Les torberes altes són pròpies de regions de clima fred i…

Aquesta unió té un caràcter simbiòtic i moltes vegades és específica Si les hifes penetren en les cèllules de l’arrel, es tracta d’una micorriza endòtrofa , però si només envolten l’arrel o s’hi introdueixen per les cèllules de la seva escorça, hom parla aleshores d’una micorriza ectòtrofa Les micorrizes augmenten la capacitat d’absorció de les arrels i també estableixen relacions entre diverses plantes i fins i tot entre plantes paràsites i llurs hostes El fong obté de la planta sucres, aminoàcids i altres substàncies orgàniques i la planta obté del fong elements minerals en forma…