Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
ciperàcies
Botànica
Família de ciperals constituïda per unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, de distribució pràcticament cosmopolita però amb una preferència marcada pels llocs humits.
Presenten la tija generalment trígona, les fulles graminoides, amb beines tancades, i les flors poden ésser hermafrodites o unisexuals, generalment aclamídies o amb el periant molt reduït, agrupades en cimes espiciformes que poden agrupar-se a la vegada en inflorescències diverses Els gèneres principals són Cyperus i Carex Ciperàcies més destacades càrex Carex sp castanyola Cyperus rotundus eriòfor Eriophorum sp jonca d’estany Schienoplectus lacustris jonca marítima Scirpus maritimus jónçara , serrana Cyperius sp mansega Cladium mariscus papir Cyperus papyrus paraigüets Cyperus…
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…
silicificació
Botànica
Intercalació de sílice en la paret cel·lular de certes cèl·lules vegetals.
És important la silicificació en les ciperàcies, en les equisetàcies i en les gramínies
glumiflores
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per plantes normalment herbàcies de flors hermafrodites amb el periant molt reduït o nul, i amb l’ovari súper, i de fruits secs, indehiscents i monosperms.
Comprèn únicament la família de les gramínies, bé que alguns autors hi inclouen la de les ciperàcies
beina
Anatomia vegetal
Base eixamplada de les fulles, que envolta en part o totalment la tija sobre la qual s’insereix.
En les dicotiledònies, la beina sol anar unida a un pecíol, el qual manca en les monocotiledònies En algunes famílies gramínies, ciperàcies, la beina arriba a envoltar completament la tija
tundra

Distribució geogràfica de la tundra
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bioma propi i característic de la regió àrtica, caracteritzat per la migradesa de la vegetació i per la pobresa i la monotonia de la flora.
El sòl és sotmès a fenòmens de crioturbació i presenta constantment algun horitzó glaçat, que el fa impermeable Als llocs més freds només hi ha una vegetació de líquens i molses, i als llocs més afavorits hi ha prats de ciperàcies i de gramínies principalment Les comunitats llenyoses són escasses, constituïdes per petits arbusts pertanyents sobretot a les famílies de les salicàcies i de les ericàcies
prat

Els prats són ecosistemes molt menys complexos que l’alzinar o la brolla
© Fototeca.cat-Corel
Agronomia
Geobotànica
Zootècnia
Terreny cobert d’herba, sovint amb predomini de vegetals graminoides.
Els components principals de les diverses comunitats herbàcies dels prats són hemicriptòfits cespitosos i estolonífers, pertanyents sobretot a les famílies de les gramínies, de les ciperàcies i de les papilionàcies Els prats de pastura són pasturats directament pels ramats En els prats dalladors , que als països pocs humits necessiten regatge, l’herba és dallada i donada al bestiar Hi ha prats naturals , que es fan espontàniament, i prats artificials , que són sembrats o millorats per l’home
torbera
Geobotànica
Tipus de vegetació propi de medis entollats, caracteritzat per la presència abundant i exclusiva de molses o d’herbes hidròfiles.
El creixement de les plantes origina una gran quantitat de matèria vegetal, que a causa de l’anaerobiosi existent es transforma en torba, la qual s’acumula en el fons de la torbera N'existeixen dos tipus principals la torbera alta o ombrogènica, integrada per esfagnes que s’eleven per damunt del nivell de l’aigua i per sòl àcid i oligotròfic, i la torbera baixa , constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es forma en indrets calcaris o silicis, amb aigua neutra, poc àcida o lleugerament bàsica, i rica en nutrients Les torberes altes són pròpies de regions de clima fred i…
micorriza
Micologia
Anatomia vegetal
Unió d’una arrel amb un fong.
Aquesta unió té un caràcter simbiòtic i moltes vegades és específica Si les hifes penetren en les cèllules de l’arrel, es tracta d’una micorriza endòtrofa , però si només envolten l’arrel o s’hi introdueixen per les cèllules de la seva escorça, hom parla aleshores d’una micorriza ectòtrofa Les micorrizes augmenten la capacitat d’absorció de les arrels i també estableixen relacions entre diverses plantes i fins i tot entre plantes paràsites i llurs hostes El fong obté de la planta sucres, aminoàcids i altres substàncies orgàniques i la planta obté del fong elements minerals en forma…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina