Resultats de la cerca

Un procediment molt estès de manera rutinària en diverses parts del món és la circumcisió, és a dir, l’extirpació del prepuci que cobreix el gland Des d’una perspectiva mèdica, aquest procediment només és indicat en cas de fimosi, en què l’estretor de l’obertura impedeix que el prepuci llisqui sobre el gland Tanmateix, fins i tot en aquest cas, no se sol recomanar la intervenció en infants petits, perquè en molts casos es tracta d’un trastorn lleu, que pot resoldre’s més endavant realitzant regularment traccions suaus del prepuci Hom havia preconitzat la circumcisió rutinària basant-se en uns…

Ultra com a terapèutica contra la fimosi, ha estat practicada gairebé universalment a excepció dels pobles indoeuropeus, mongòlics i pocs altres en un sentit socioritual Ha revestit una importància especial com a manifestació religiosa entre els jueus i els musulmans Aquests, bé que no era prescrita per l’Alcorà, l’estengueren amb la islamització L’origen d’aquesta pràctica és desconegut, però cal pensar que es remunta a èpoques molt remotes Entre els jueus, probablement fou per causa de l’influx dels egipcis De seguida fou interpretada com a senyal d’aliança i com a distintiu envers altres…

Hom la considera el signe de la radical pertinença de Jesús a la condició humana i al poble d’Israel

Malgrat el seu nom, en realitat és molt antic

Històricament el mot és propi del judaisme Referit primerament a l’estranger que vivia a Palestina, aviat designà el pagà convers que per la circumcisió passava al judaisme La literatura rabínica distingia entre el prosèlit de justícia que, per la circumcisió i l’observança de la Llei, és veritable jueu, i el prosèlit de la porta , que vivia entre els jueus com a pagà

És autor del retaule de Sant Llorenç de Rocallaura 1599 i d’una taula de la Circumcisió 1610, conservats al Museu Arxidiocesà de Tarragona

Deixeble de Guillem Mesquida, que l’influí Hom conserva d’ell L’Epifania i La Circumcisió parròquia de Sant Llorenç des Cardassar i altres obres a esglésies, museus i colleccions de Palma, Manacor i sa Pobla

Format amb DMazza, viatjà a Venècia 1614 i a Roma, on copià obres de Ticià Accademia Carrara, Bèrgam El 1614 s’installà definitivament a Venècia, on desplegà una àmplia activitat Noces de Canà , 1622, Scuola di San Marco Circumcisió , 1629, Museo de Treviso, que significà el recobrament de les tradicions locals, en particular l’exaltació del color, bandejat aleshores pel manierisme de Tintoretto i els seus seguidors