Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
hem
©
Bioquímica
Complex quelat de la protoporfirina amb l’ió ferrós que actua de grup prostètic de certes ferroproteïnes.
És present en l’hemoglobina i en la mioglobina, i és també el grup prostètic dels enzims peroxidases, catalases i citocroms En el cas dels citocroms, el ferro experimenta canvis reversibles de valència FeII →FeIII La forma que conté FeIII és anomenada sovint hemina Dóna el color vermell a l’hemoglobina i es combina amb l’oxigen per al transport sense alteracions de valència
quinonreductasa
Bioquímica
Nom abreujat de la ubiquinonacitocrom c-reductasa, enzim que transfereix hidrogen de la quinona al citocrom c
.
Conté, a més, els citocroms b i c 1 i ferro no unit a cap hem
cromoproteïna
Biologia
Complex format d’una proteïna específica conjugada amb un pigment.
Les cromoproteïnes formen un grup que inclou pigments respiratoris com l’hemoglobina, la clorocruorina i l’hemocianina fotosintetitzadors com la ficocianina i la ficoeritrina de les algues els citocroms i les flavoproteïnes
protoporfirina
Bioquímica
La més abundant de totes les porfirines, formada per una molècula de porfina substituïda per 4 grups metil, 2 grups vinil i 2 grups d’àcid propiònic.
N'hi ha 15 isòmers possibles, el més abundant dels quals és la protoporfirina IX Es troba a l’hemoglobina, a la mioglobina i a la majoria de citocroms Forma quelats amb ions metàllics ferro, magnesi, zinc, níquel, cobalt i coure El complex amb ferro II és anomenat protohem o simplement hem, i el format amb ferroIII, hemina o hematina
flavoproteïna
Bioquímica
Qualsevol dels enzims d’oxidoreducció ( oxidoreductasa
) que contenen un grup prostètic derivat de la riboflavina.
Algunes flavoproteïnes contenen el 5´-fosfat de riboflavina FMN, però la majoria contenen el dinucleòtid de flavina-adenina FAD Entre les flavoproteïnes que oxiden directament els metabòlits n'hi ha algunes que —com la L-aminoàcid oxidasa dels teixits animals— poden transferir electrons directament a l’oxigen molecular unes altres, com les flavinadeshidrogenases , trobades als mitocondris, transfereixen electrons des dels metabòlits als citocroms o a un portador intermediari
citocrom
Bioquímica
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox
mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.
Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèllula Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis llur concentració en les cèllules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP
cicle de les pentoses
©
Bioquímica
Via oxidativa, possible en animals i vegetals, anomenada també cicle de la pentosa-fosfat, que permet d’obtenir energia a partir de la glucosa, amb despesa d’oxigen, mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, que condueix a la formació de ribulosa-5-fosfat.
L’hidrogen arrencat redueix el NADP, que passa a NADPH 2 La ribulosa-5-fosfat dóna, per isomerització, xilulosa-5-fosfat i ribosa-5-fosfat, que s’interaccionen en una sèrie d’equilibris fins a regenerar glucosa-6-fosfat, amb la qual torna a començar el cicle L’oxidació d’una molècula de glucosa exigeix sis voltes del cicle, i forma 12 molècules de NADH 2 que, si continua oxidant-se fins a donar aigua i NADP cadena dels citocroms , condueix a la síntesi de 36 molècules d’ATP, rendiment gairebé tan eficient com el del cicle de Krebs Bé que aquest darrer és més flexible en cas de…
bandes de Soret
Bioquímica
Bandes d’absorció, característiques dels citocroms, que apareixen a la zona de l’espectre visible.
citocromooxidasa
Bioquímica
Enzim hemoproteínic que, en l’últim esglaó de la cadena respiratòria
, fa de pont en la transferència d’electrons des dels citocroms c a l’oxigen molecular.
transportador electrònic
Bioquímica
Substància capaç d’acceptar electrons d’una altra i transferir-los a una tercera, mitjançant mecanismes d’oxidoreducció, com és el cas dels citocroms i la plastocianina en la fotosíntesi.