Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
collar citoplasmàtic
Botànica
Zoologia
Estructura en forma d’embut que envolta la base dels flagels en algunes crisofícies, en els coanoflagel·lats i en els coanòcits de les esponges.
Al microscopi electrònic apareix format per un conjunt de filaments citoplasmàtics uns 40 en els coanòcits, reunits parcialment entre ells
cinètida
Biologia
Aparell de locomoció que tenen certes cèl·lules lliures (bacteris, ciliats, flagel·lats), amb el qual es poden desplaçar en llur medi ambient, orientant-se per estímuls físics o químics.
La cinètida més simple té solament uns quants filaments citoplasmàtics, però en el cas general és constituïda per mastigosomes que es prolonguen en cilis o flagels i que són units al centre cellular per fibrilles, anomenades desmoses
microfilament
Biologia
Cadascun dels filaments de natura proteica, d’entre 5 i 8 nm de gruix, presents en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes, en feixos o escampats.
Hom els troba relacionats amb els corrents citoplasmàtics interns, amb els moviments ameboides i amb els canvis morfogenètics En les cèllules epitelials hom els troba associats a desmosomes, i en les cèllules d’absorció intestinal dels vertebrats, formen nuclis de suport als microvillis
Els fongs ameboides: el tipus d’organització mixomicet
Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…
herència materna
Biologia
Transmissió de caràcters hereditaris mitjançant factors genètics citoplasmàtics, com l’ADN mitocondrial i el cloroplàstic.
Coneguda també com a herència uniparental , herència citoplasmàtica i herència extranuclear , és deguda a la presència d’ADN en mitocondris i cloroplasts, orgànuls cellulars que s’hereten generalment per via materna, continguts en el citoplasma del gàmeta femení Aquest ADN conté gens necessaris per al funcionament d’aquests orgànuls i, per tant, de la cèllula
Els heterocontòfits o crisòfits "sensu lato"
D'esquerra a dreta i de dalt a baix organització cellular de les rafidofícies a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula crisofícies a flagels b plast c vacúol contràctil d nucli e cos mucífer f grànul de crisolaminarina g teca bacillariofícies Navicula i Melosira a nucli b nuclèol c cromatòfor o plast d pirenoide e gota de greix f rafe g membrana nuclear h reticle endoplasmàtic i dictiosomes j ribosomes citoplasmàtics k mitocondri amb ribosomes mitocondrials l vacúol m membrana cellular n epivalva o hipovalva…
Les craspedofícies
Organització cellular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians a flagel b collar flagellar c nucli d vacúols contràctils e partícules nutritives Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són organismes flagellats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagellats Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines Existeixen espècies unicellulars i espècies colonials, lliures i fixes No presenten plasts, si exceptuem els…
herència
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…
àcid gras
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…