Resultats de la cerca

L’arquitectura catalana d’època moderna va prendre partit ben aviat pel llenguatge clàssic d’arrel italiana Primer, en les decoracions de grotesc o a candelieri , que s’hibridaren amb formes gòtiques de llarga tradició constructivopràctica dels mestre d’obres L’adopció del llenguatge classicista assolí la seva maduresa” en les obres de l’anomenada Escola del Camp, formulacions que es perllongaren al llarg del segle XVII en noves hibridacions d’accent barroc, més decoratives que estructurals Amb l’arribada de la nova dinastia borbònica i amb el breu parèntesi austriacista, l’edilícia civil i…

El 1752 ingressà a la Companyia de Jesús Essent estudiant de teologia a Barcelona escriví 1760 una interessant epístola sobre temes hebraics i féu, en hebreu, una dedicatòria al bisbe Ascensi de Sales que figura entre els preliminars de l’episcopologi de Barcelona de Mateu Aimeric Professor de filosofia, amb el seu germà Francesc, al collegi de Monti-sion de Mallorca, escriví uns Rudimenta linguae graecae el 1767, any que hagué d’exiliar-se a causa del decret d’expulsió dels jesuïtes Establert a Ferrara es dedicà principalment a l’apostolat directe entre els nombrosos jueus de la ciutat El…

La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca

L’eclesiàstic valencià Agustí Bru Zaragoza publica Escuela de Arquitectura Civil, tractat d’orientació classicista

Comencen els treballs de la façana classicista de l’oratori de Sant Felip Neri de València, obra de Tomàs Vicent Tosca

El seu Essai sur le goût 1756 fou un dels texts fonamentals de la revaloració de la imaginació i els sentiments en la creació artística després del racionalisme classicista

Representant de la tendència classicista del segon manierisme És autor de La fama 1597, escultura de bronze, i del jubé 1600-05, de Saint-Étienne-du-Mont, a París

Fou classicista, modern, amb tendència manierista Autor del monument a Miquel Servet Viena, 1907-10 i de La jeune fille à la draperie Musée d’Art Moderne, París 1913

Format a Olot i a Sant Feliu de Guíxols, amb els Berga, i a Madrid, on residí molts anys, la seva obra és d’arrel classicista Exposà individualment a Barcelona 1924, 1926 i 1930, així com a l’Exposició Internacional del 1929 i, a Madrid, a la Nacional del 1930

Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899