Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
liberalització del moviment de capitals
Economia
Desregulació de les transferències internacionals de capitals, feta per un estat o per diversos (OCDE, Comunitat Europea), tendent a liberalitzar-les.
Afecta els controls de canvis, els pagaments i cobraments resident-no resident els valors i els comptes bancaris divisa convertible-no convertible La liberalització amplia els mercats globalitzant-los i incrementa els productes financers i la concurrència Té el risc del diner especulatiu hot money i de l’evasió de capitals paradís fiscal
caixer automàtic
Economia
Aparell dotat d’un sistema interactiu (pantalla i teclat) que permet al client d’una institució bancària de realitzar un cert nombre d’operacions de caixa.
Entre aquestes operacions hi ha els cobraments en efectiu, l’actualització de saldos i els ingressos Funciona amb la introducció d’una targeta magnètica i la inscripció d’un codi numèric personal Generalment, tots els caixers automàtics d’una mateixa institució estan interconnectats per teleprocés, cosa que permet d’operar-hi en qualsevol plaça que no és l’habitual del client
taulatger | taulatgera
vendes
Economia
Xifra de negocis i, en general, del nivell d’activitat d’una empresa.
En aquest sentit, és important la seva diferenciació dels cobraments les vendes d’una empresa durant un període són les operacions d’aquest tipus efectuades prescindint de si n'ha cobrat l’import o no així, es diferencia comptablement entre ingrés , que és l’equivalent monetari de la venda, i cobrament , que es el reflex financer de l’ingrés, que pot ésser simultani a aquest o, més generalment, posterior El volum de vendes d’un període determinat és la variable base per a determinar el resultat de l’empresa durant aquest període resultat = vendes - cost propi dels elements venuts…
acceleracions i demores
Economia
Procés d’acceleració i demora dels pagaments i cobraments amb l’exterior.
tauler | taulera
Història
Administrador d’una taula de canvi i de dipòsits o de pagaments i cobraments.
loteria

Sorteig de la loteria de Nadal
Loteria de Catalunya
Economia
Joc d’atzar en què hom ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un nombre o més, surten premiats amb una determinada quantitat els bitllets i les terminacions que porten els nombres designats per la sort.
Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III 1763 fou estesa aviat als Països Catalans el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis anunciats al Diario de Barcelona i en els cobraments Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de palliar la crisi de mà d’obra causada per les guerres…
caixa
Departament d’una empresa o entitat financera o d’una administració (pública o local) en el qual hom efectua els pagaments i els cobraments.
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels…
, ,