Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
còccids
Entomologia
Família d’hemípters homòpters, important zoològicament i econòmicament, puix que la majoria d’ells perjudiquen els vegetals útils.
Són fitoparàsits fixos algunes espècies formen gales Llur mida oscilla entre 33 mm i 1 mm Els mascles tenen dues ales anteriors, i les posteriors són vestigials l’orifici bucal no és funcional Les femelles són àpteres En general els còccids ofereixen una sèrie de regressions morfològiques pèrdua de les potes, ales, antenes, ulls, peces bucals, etc que varien segons les espècies Les femelles són cobertes, en general, per una secreció abundant de cera, resina, etc, que forma un embolcall, sota el qual efectuen la posta En moltes espècies manquen els mascles, i la reproducció es fa per…
coccinèl·lids
Entomologia
Família de coleòpters polífags que comprèn individus petits o mitjans, de cos pla per sota i bombat per sobre.
El cap és ficat en el protòrax tenen les antenes i les potes retràctils Les larves viuen sobre les plantes els adults són diürns, voladors regulars, de colors foscs, sobre els quals ressalten unes taques de colors vius, de forma i nombre variables Tant la majoria de les larves com els adults d’aquesta família són grans devoradors d’afídids i còccids, la qual cosa fa que siguin emprats per a combatre les plagues que ocasionen els individus d’aquests grups Els representants típics de la família dels coccinèllids són les marietes
partenogènesi
Biologia
Varietat de la reproducció sexual que consisteix en el desenvolupament d’un gàmeta fins a arribar a formar un individu adult, és a dir, sense que hi hagi fecundació.
Generalment, el gàmeta és el femení, però hi ha espècies sobretot a les algues i els fongs on el fenomen partenogenètic es dóna també en els gàmetes masculins Entre els animals hi ha tres modalitats de partenogènesi l’arrenotòcia, quan origina exclusivament mascles, la telitròcia, si només dóna femelles, i la deuterotòcia, si es produeixen individus de qualsevol sexe Les dues últimes modalitats es distingeixen pel fet de presentar una partenogènesi cíclica , és a dir, una alternança més o menys regular de generacions produïdes per reproducció sexual normal i de generacions partenogenètiques…
homòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigògens amb peces bucals picadores i xucladores en forma d’un fibló doblegat en repòs sota el tòrax.
Tenen ales generalment en nombre de dos parells, iguals i membranoses, però a vegades són àpters com el pugó i la cotxinilla femella Presenten un petit escut triangular entre les bases de les ales plegades Es nodreixen de sucs vegetals i són hemimetàbols Els que habiten sobre plantes conreades el pugó i la cotxinilla són nocius per a l’agricultura i la jardineria Inclou unes 32 000 espècies, distribuïdes en nombroses famílies Famílies i representants més importants de l'ordre dels homòpters auquenorrincs grup dels cicadomorfs cicàdids Cicada sp cigala tibicínids Cicadetta sp cigala grup dels…
poll negre

Poll negre parasitant un calamansi
aubrey_moore (CC BY)
Fitopatologia
Insecte pertanyent als còccids diaspínids, paràsit específic de les auranciàcies, especialment dels cítrics.
L’escut que posseeix, força adherit al vegetal, protegeix els ous i dificulta el tractament amb insecticides
caparreta blanca
Fitopatologia
Cotxinilla, de la família dels còccids, que ataca el taronger i el mandariner.
És de color clar amb depressions més fosques tot al voltant del cos
poll roig

Poll roig
Ferran Turmo Gort (CC BY-NC-SA 2.0)
Fitopatologia
Insecte polífag pertanyent als còccids diaspínids
, paràsit dels cítrics i d’algunes plantes ornamentals.
Les femelles són protegides per un escut circular d’uns 2 mm de diàmetre, de color rogenc és molt sensible als insecticides
caparreta negra
Fitopatologia
Cotxinilla, de la família del còccids, de color terrós que ataca l’olivera; a causa de la seva abundant secreció d’un suc melós, va acompanyada sempre de la negreta ( Antennaria elaeophila
).
cotxinilla
Entomologia
Nom de diferents gèneres i espècies d’insectes homòpters de la família dels còccids
, caracteritzats perquè presenten tarsos amb un únic artell, dimorfisme sexual notable i són típicament productors de secrecions, com cera, seda, etc.
Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga per als…