Resultats de la cerca

La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263 Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que…

Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del segle I, de Tàcit, les Vides paralleles segle II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~segle IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà ràpidament…

És autor de set èglogues llatines, molt influïdes per Virgili i amb allusions a la vida coetània

Es perfeccionà especialment sota la influència de Jacques Callot La seva obra és interessant per la descripció i la crítica de detalls, costums, arquitectura, etc, de la societat francesa coetània Suite de gravures de mode à la manière de Callot 1629 i Traité des manières de graver en taille douce 1645

Documentat des del 1555 En collaboració amb l’extremeny Pedro Rubiales contractà un retaule de Santa Úrsula que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València 1540, procedent del convent de la Puritat, obra que malgrat ésser coetània de Joan de Joanes no n'acusa la influència

Aquests temples són importants per llur arquitectura i, sobretot, per llurs nombroses pintures murals segles I-VII, que cal comptar entre les obres mestres de l’art indi a l’època gupta Les pintures són fetes amb una tècnica semblant al fresc, presenten un joc arbitrari de llums i d’ombres i una gran puresa de dibuix responen als mateixos simbolismes de l’escultura religiosa coetània

És autor d’uns Commentaria in primordiale evangelium s Joannis, seguits d’una Epistola in vitam Raymundi Lulli Eremitae 1511, primera biografia impresa de Ramon Llull, feta damunt l’anònima coetània, i que tingué diverses edicions fins al s XVIII Relacionat amb el lullista mallorquí Nicolau de Pacs, li contestà amb les Responsiones ad novem quaesita Nicolai Paxi 1521 Pertany al nucli d’humanistes francesos estudiosos de Ramon Llull, sense arribar, però, a ésser-ne adeptes

Al Principat, és un bosc artificial que es fa sobre sòls silicis de la muntanya mitjana, generalment al lloc que ocuparia la roureda de roure martinenc només les estassades periòdiques a què l’home el sotmet impedeixen el restabliment de les comunitats genuïnes Hom explota sovint les castanyedes arranant els arbres després es produeix una rebrotada més o menys coetània que, com en d’altres explotacions d’aquest tipus, en les primeres fases de desenvolupament rep el nom de tanyada i, més endavant, perxada quan a 1,5 m d’alçada els troncs han assolit un diàmetre de 5 cm

Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641

Canonge penitencier de la catedral de Mallorca El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull , en la qual, després de seguir detalladament la vida —segurament segons la Vida coetània — del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lulliana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs És autor…