Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
col
Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…
col-
Forma prefixada del mot grec χολέ, que significa ‘bilis’.
col-
Prefix que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’.
col legno
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar les cordes de l’instrument utilitzant la vara de fusta (legno en italià) de l’arc en lloc de les cerres.
D’aquesta manera, la intensitat de l’instrument disminueix l’arc produeix molt poca fricció sobre les cordes i el seu timbre varia notablement De vegades es distingeix entre col legno battuto l’arc colpeja les cordes i col legno tratto l’arc frega les cordes Per a indicar que cal tornar a fer servir l’arc de la manera habitual s’escriu arco
col fermentada
Alimentació
Gastronomia
Producte de sabor característic, obtingut per fermentació làctica de cols tallades i preparades amb un 2-3% de sal.
En la seva obtenció cal tenir en compte les varietats de col i la maduresa La sal exerceix diverses funcions origina la separació dels sucs que contenen sucre i altres substàncies, afavoreix la fermentació làctica que evita la putrefacció, contribueix al sabor i determina en part la consistència del producte final La fermentació, originada per lactobacils presents naturalment en les fulles, es produeix en botes, on hom posa les cols i la sal necessària, les tapa i deixa passar generalment de 3 a 4 setmanes fins que l’acidesa és d’un 1,5% Durant aquest període els sucres són…
col borda
Botànica
Agronomia
Nom aplicat a diversos tàxons silvestres emparentats amb la col ( Brassica oleracea ssp robertiana, B. balearica,
etc) i també a les cols subspontànies.
col xinesa
Horticultura
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l’Àsia, de fulles allargades, dentades i lleugerament arrugades, de color verd clar, disposades en forma de cabdell oblong, amb el limbe que es prolonga fins a la base del pecíol, alat, blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
col de jardí
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crucíferes, de tija normalment simple, amb un cabdell poc dens de fulles grans, sovint arrissades, de color verd blavós i més o menys tintades de blanc, rosa o púrpura.
Aquesta col s’utilitza en jardineria com una planta ornamental de caràcter anual aprofitant les coloracions de les fulles Fa flors grogoses, com moltes varietats de cultiu de les cols no obstant això, cal evitar que floreixi perquè s’espiga i perd la seva forma peculiar Sovint es cultiva en grup o fent vorades
Col d’Iseran
Pas muntanyós de França.
Col-i-Flor
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona del 6 de març al 15 de maig de 1904.
Escrita en català i castellà, prosa i vers, fou una publicació vinculada a l’Sport Club de Barcelona La dirigia el promotor esportiu Ricard Cabot, que informava en to humorístic de la vida associativa de l’entitat De periodicitat quinzenal, constava de vuit pàgines i se’n publicaren sis números, reproduïts en ciclostil