Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’administració de la…
consell
Història
Dret administratiu
Òrgan administratiu col·legial.
Amb funcions consultives com el consell reial , el consell pastoral , etc i també jurisdiccionals com el consell de guerra o els diversos consells de la monarquia hispànica anteriors al règim constitucional o deliberatives i executives consell de ministres, consell municipal, consell d’administració , etc Hom designa sovint amb el nom de consell general, consell suprem, consell superior, consell nacional, els consells que tenen, respecte a d’altres, un àmbit…
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i revifada pel…
Ernest Villar i Miralles
Música
Músic.
El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics Dirigí la capella de música del Collegial de Sant Nicolau Deixà obres per a orgue, piano i cor També té composicions per a orquestra i per a banda
Joan Baptista Borja
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Treballà a Alacant en la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i en la capella de la Comunió acabada el 1738 de la collegiata de Sant Nicolau És autor, també, dels baixos relleus del cadirat del cor de l’església collegial d’Oriola
Santa Tecla (Perpinyà)
Art romànic
Aquesta església es trobava a l’est de Perpinyà, dins el terme de Castellrosselló, al costat de migdia Esmentada el 1288, era una església rural, i fou unida pel papa Nicolau V a l’octubre del 1447 a l’església collegial de Sant Joan de Perpinyà
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Corporació de dret públic que defensa els interessos dels professionals titulats de medicina que exerceixen a la província de Barcelona fundada el 1894.
Actualment es regeix pels propis estatuts d’acord amb la Llei 7/2006, del Parlament de Catalunya, de 31 de maig Disposa de diverses seccions assessorament professional, serveis jurídics, assegurances, serveis bancaris i financers, programes de formació, borsa de treball, ajuts econòmics i socials, cooperació, etc Edita, entre altres publicacions, Quaderns de la Bona Praxi i el butlletí Servei d’Informació Collegial
Associació Bíblica de Catalunya
Entitat que agrupa els estudiosos catalans de la Bíblia.
Començà com una senzilla organització dels biblistes catalans, el 1963, amb una reunió d’estudi a Montserrat Com a associació fou fundada el 1973 i l’any següent esdevingué l’òrgan collegial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya Ha organitzat cursos i sessions d’estudis en l’àmbit d’investigació, d’actualització bíblica per als sacerdots, religiosos i religioses, de formació de monitors, de divulgació bíblica i viatges a Terra Santa Des del 1976 publica un “Butlletí”
Joan Llansol
Literatura catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Documentat com a degà de l’església collegial de Xàtiva i canonge i paborde de la Seu Valentina entre els anys 1437-40, participà en el certamen poètic valencià de l’any 1474 en «lahors de la Verge Maria» amb la seva única poesia coneguda, Alt en lo cel, la geraxia canta , formada per versos organitzats en cinc estrofes i una tornada, a través dels quals reflexiona sobre les «dotze grans esteles» de la corona de Maria, mitjancera dels homes Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Feliciano Romero Sáiz
Natació
Waterpolo
Àrbitre de natació i waterpolo.
Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al collegi català el 1963, al comitè estatal el 1972 i fou reconegut pels organismes internacionals el 1984 Assumí càrrecs en la junta directiva de l’estament collegial com a vocal 1968-69, 1978-79 i com a secretari 1989-91, 1993-98 Arbitrà partits en la divisió d’honor de les lligues estatal i territorial També dirigí encontres i acompanyà equips espanyols en confrontacions internacionals La federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze 1980, argent 1986 i or 1991, i la catalana, la medalla al mèrit esportiu 1999
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina