Resultats de la cerca

És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes

Fou utilitzada a la península Ibèrica a partir del s XV Les primeres notícies documentades d’aquesta arma als Països Catalans daten del 1452

No introduïa cap novetat important en el mecanisme, però incorporava un encep de base plana, semblant al de les armes actuals, que permetia de recolzar l’espingarda a l’espatlla, en el moment de disparar, per tal d’aconseguir més bona punteria

Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…