Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
hidrotimetria
Química
Tècnica analítica emprada per a mesurar la duresa de l'aigua
.
Avui aquesta tècnica ha estat desplaçada per l’ús de les complexones
complexona
Química
Agent complexant d’un grup d’àcids aminopolicarboxílics (per als quals la IUPAC recomana el nom genèric de quelons
).
Foren introduïts en l’anàlisi química per B Schwarzenbach vers el 1945 per a la valoració complexomètrica d’ions metàllics complexometria, i que tenen els àtoms de nitrogen amínic i els grups carboxil en posicions adequades per a saturar simultàniament totes les posicions de coordinació dels ions metàllics formant complexos amb diversos anells de quelat que són d’estabilitat molt elevada Les més importants són l’àcid etilendiaminotetraacètic, la seva sal disòdica, l’àcid ciclohexandiaminotetriacètic i el nitrilotriacètic complexones II, III, IV i I, respectivament Són emprades en…
complexometria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi quantitativa d’ions metàl·lics per valoració amb una solució patró d’una complexona
, especialment de la sal disòdica de l’àcid etilendiaminotetraacètic (EDTA), basat en la formació de complexos estables dels ions metàl·lics amb l’agent valorant, la qual formació dóna lloc en el punt d’equivalència a una variació brusca de la concentració d’aquells ions, que pot servir de base per a la detecció del punt esmentat.
El comportament de l’EDTA i de les complexones, en general és àmpliament selectiu per tal de poder determinar específicament cada metall cal procedir a la regulació del pH de la solució i a la introducció d’agents complexants auxiliars Així, els ions metàllics tetravalents i trivalents, que formen els complexos més estables, són valorats en medi fortament àcid, mentre que els divalents ho han d’ésser en medi neutre o bàsic segons l’estabilitat de llurs complexos Els agents complexants auxiliars cianur, trietanolamina, 2,3-dimercaptopropanol, etc són emprats per a formar amb els…
volumetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa que fa ús d’una reacció química entre solucions per tal de determinar la quantitat de substància, objecte de l’anàlisi, present en una mostra.
Consisteix en la mesura del volum de solució de reactiu, de concentració coneguda, que és necessari per a reaccionar totalment amb un volum mesurat de la solució de la substància problema La reacció química implicada en un procés volumètric ha d’acomplir determinades condicions, com ara que sigui ràpida i estequiomètrica i que presenti alguna característica que permeti de detectar amb precisió el punt final o d’equivalència En general, les reaccions que satisfan aquestes condicions transcorren entre espècies iòniques D’altra banda, les reaccions que impliquen formació o…