Resultats de la cerca

La formació durà només dos anys, durant els quals enregistrà dos discos, Festival Folk 1967 i Folk 2 1968, però va tenir una gran repercussió pel tipus de cançó i per la im-portància dels seus membres Pel Grup de Folk hi van passar des de Jaume Arnella, Jaume Sisa, Pau Riba i Jordi Pujol, fins a Xesco Boix, Els Tres Tambors, Falsterbo-3, Els Sapastres, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Albert i Jordi Batiste o Oriol Tramvia El seu objectiu era trencar amb la tradició de la cançó francesa d’Els Setze Jutges per mitjà d’una fórmula que adaptava temes folk nord-americans i, a més, creava…

En totes aquestes partitures, el caràcter líric de la cançó contrasta amb el ritme més viu de la dansa Comparteixen un segell harmònic molt personal i la base temàtica sorgida de la tradició musical catalana Posteriorment altres compositors han emprat aquesta forma musical Bibliografia Complement bibliogràfic Amades i Gelat, Joan Grau i Martí, Jan Puig, Lluís Danses de la terra música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona , El Mèdol, Tarragona 1997-1998

Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee tipus de composició vocal a cappella i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera - Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de…

Fou professor de fiscorn a Figueres Compongué prop d’un miler de sardanes entre les més difoses es poden esmentar El foc de Castelló, La festa de santa Màxima i Joguines d’una pastora Compongué, d’altra banda, tres misses i alguns motets

Influït per Honegger, compongué música escènica a la recerca d’un teatre total, amb elements cultes i populars, com les òperes còmiques Le Poirier de misère 1927, Ginevra 1942 i Puck 1949 Compongué també ballets, música simfònica, de cambra i de film

Estudià a París amb Adolphe Adam D’antuvi compongué operetes, però l’èxit del ballet La source 1866 —que compongué a mitges amb Léo Minkus— l’inclinà vers aquest gènere Han restat cèlebres els seus ballets Coppélia 1870 i Sylvia 1876, com també l’òpera Lakmé 1883, d’ambient exòtic

El 1791 compongué l’himne dit més tard La Marseillaise , que ell dedicà originalment a l’exèrcit del Rin, sense cap intenció republicanista fou empresonat com a lleial a la monarquia el 1793 Després de la Revolució compongué altres himnes Chant du combat , 1800, romances per a piano i corda, cançons, etc

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el premi Maria Barrientos Compongué sonates, trios i el poema simfònic Venus i Adonis Fou director-fundador de l’Orfeó Badaloní Amb bona tècnica harmonitzà per a cor cançons populars, i compongué diverses sardanes Primavera, Caterineta, L’ametller , Plou i fa sol , etc

Estudià en el conservatori de París i, ja adult, reprengué els estudis a la Schola Cantorum 1905-1915 En la seva primera etapa de creació compongué 3 Sarabandes 1887, Gymnopédies 1888, Trois Gnosiennes 1890 i La Missa dels pobres , per a orgue 1895 Cap al 1900 compongué algunes cançons de cafè concert i tot d’òperes pianístiques de títols insòlits En una segona etapa, molt més sòbria, escriví el drama per a veus i piano o orquestra Socrate 1916, Le Piège de Méduse , comèdia lírica en un acte 1913, la pantomima Jack in the Box 1917 i el ballet Parade 1917, encàrrec de…

Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València Compongué diferents òperes i es traslladà, el 1817, a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana 1818 i el monòleg musical Sensibilidad , prudencia 1821 Liberal, emigrà el 1823 a París i el 1826 a Londres, on estrenà la cantata El invierno 1828, per a quatre veus i orquestra Escriví música per al drama de Martínez de la Rosa Aben-Humeya 1830 Tornà a París i compongué òperes còmiques, de les quals destaca Le diable à Séville 1831, estrenada al Liceu el 1854 amb el títol de Riego en…