Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
compressibilitat
Física
Propietat d’una substància o cos per la qual redueix el seu volum quan és sotmesa a un augment de pressió.
És mesurada pel coeficient de compressibilitat
coeficient de compressibilitat compressibilitar
Física
Quocient entre la disminució relativa del volum d’una substància i l’augment de pressió que l’ha produïda: k=—dV/VdP.
Es mesura en m 2 /N=Pa - 1 Hom pot distingir el coeficient de compressibilitat isoterma , k T =—1/ V ∂ V /∂ P T i el coeficient de compressibilitat adiabàtica , k S =—1/ V ∂ V /∂ P
mòdul de compressibilitat
Física
Coeficient invers del coeficient de compressibilitat: K=1/k.
Es mesura en N/m 2 =Pa Dóna idea de la pressió que ha d’aplicar-se sobre la unitat de superfície del cos en qüestió per a produir una determinada disminució relativa del volum
factor de compressibilitat
Física
Factor (adimensional) relatiu a un gas, donat per l’expressió Z=PV/RT, on P és la pressió, V és el volum molar, R és la constant dels gasos perfectes i T és la temperatura.
Introduït aquest factor en l’equació d’estat d’un gas, dóna una idea de la desviació del comportament d’aquest respecte al del gas ideal, per la qual cosa és també anomenat factor de desviació del gas
ala de fletxa
Transports
L’ala que té una fletxa superior als 20° aproximadament.
L’ala de fletxa retarda l’aparició dels fenòmens de compressibilitat, ja que, per a aquesta aparició, té importància el valor de la component de la velocitat perpendicular al caire d’atac de l’ala O sigui la velocitat efectiva de l’ala, que té relació amb els fenòmens de compressibilitat, és molt més petita que la seva velocitat real El comportament d’una ala de fletxa en règim supersònic queda influït per les ones de xoc còniques que es formen en el caire d’atac i les puntes que fan que existeixen zones d’ala en règim totalment supersònic i altres en règim subsònic…
Claude Pouillet
Física
Físic francès.
Féu recerques sobre la compressibilitat dels gasos, la resistivitat elèctrica on establí la fórmula que duu el seu nom, la constant solar, etc Inventà la brúixola de tangents, el piròmetre magnètic i el pirheliòmetre És autor dels Éléments de physique expérimentale et de météorologie 1827
François Marie Raoult
© Fototeca.cat
Física
Físic i químic francès.
Fou professor a Grenoble Estudià les solucions diluïdes, sobre les quals donà a conèixer la llei que duu el seu nom Perfeccionà l’ebullioscòpia i la crioscòpia Estudià la força electromotriu de les piles galvàniques, la calor de reacció i la compressibilitat de les solucions
Hugo Junkers
Aeronàutica
Constructor aeronàutic alemany.
Dedicat primerament a l’estudi dels motors i de la compressibilitat dels gasos, s’orientà cap a l’aeronàutica després d’haver construït 1912 un túnel aerodinàmic a Frankenburg Àustria El 1915 féu el primer avió totalment metàllic de duralumini, que revolucionà la indústria aeronàutica
Jaume Sarrau
Física
Químic i físic.
Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard 1883 fou professor S'especialitzà en explosius i pólvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre 1875, Cours d’artillerie 1893 i Introduction à la théorie des explosifs 1893 També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos
equació del virial
Química
La més general de les equacions d’estat per a gasos.
Introduïda per HKOnnes l’any 1901, consisteix en el desenvolupament de l’anomenat factor de compressibilitat pv / R θ en sèrie de potències de 1/ v v volum molar essent R la constant de gasos, θ la temperatura del gas ideal del sistema a la temperatura del qual el gas exerceix la pressió p i B , C unes funcions de la temperatura conegudes com a segon, tercer, etc, coeficients del virial