Resultats de la cerca

Fou creada per impedir la penetració turca i per reprimir una eventual revolta hongaresa Hi foren establerts pobles eslaus, que n’eren els defensors i reberen, en canvi, un feu per família El seu origen data del 1538, a Croàcia, però en feu l’organització definitiva el príncep Eugeni En decaure l’imperi turc, fou abolida progressivament per zones

Davalla de la Serra da Canastra i en el curs mitjà i inferior marca els confins entre els estats de Minas Gerais i de Goiás

No queda aparentment cap vestigi d’aquesta torre de guàrdia, esmentada el 972, al nord dels confins de Trullars Era probablement al cim del turó de Robau, al sud-oest de Pontellà

Capella desapareguda situada antigament als confins orientals del territori de Trullars, a la riba esquerra del Rard Esmentada el 972 ecclesiola Sancta Eulalia , encara se’n tenen referències l’any 1495 Aquesta església hauria estat el temple de la vila de Tevolís, mencionada el 1141 i el 1144

Aquest castell, probablement molt antic, és esmentat el 1194 castellum de Cristall , i encara al segle XV i fins al XVII la torre de Cristall Un lloc dit “singles de Cristall” en recorda avui l’existència, a una altitud de 1 397 m, al sud del coll de Palomera, als confins del territori de Vallmanya

El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis El document diu que és als confins del Pallars El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué

Esmentada per primera vegada, amb Santa Maria de Brullà, l’any 959, és difícil saber si l’expressió església de Sant Joan que hi ha en aquest document designa sols un altar de l’església primitiva de Santa Maria hom coneix d’altres casos semblants o si és un esment d’una altra església del mateix territori A favor de la segona hipòtesi, cal fer notar l’existència d’un terme dit “vinyer de Sant Joan” al nord-oest del territori de Brullà i als confins nord-est de Banyuls dels Aspres Tanmateix aquest topònim també podria fer referència a una possessió de l’església veïna de Sant…

El lloc de Darnac, que avui correspon al mas Tardiu, als confins de Bages, Vilamulaca i Sant Joan la Cella, és esmentat des del segle X “locum quem dicunt Darnago” , 967 Tenia aleshores una capella sacellum Darnago , tal com es consigna en un precepte del 981 atorgat a Sant Genís de Fontanes Avui és desapareguda, per bé que al Mas Tardiu hi ha vestigis d’antigues construccions

El lloc de Darnac, que avui correspon al mas Tardiu, als confins de Bages, Vilamulaca i Sant Joan la Cella, és esmentat des del segle X “locum quem dicunt Darnago” , 967 Tenia aleshores una capella sacellum Darnago , tal com es consigna en un precepte del 981 atorgata Sant Genís de Fontanes Avui és desapareguda, per bé que al Mas Tardiu hi ha vestigis d’antigues construccions