Sant Joan de Brullà

Esmentada per primera vegada, amb Santa Maria de Brullà, l’any 959, és difícil saber si l’expressió església de Sant Joan que hi ha en aquest document designa sols un altar de l’església primitiva de Santa Maria (hom coneix d’altres casos semblants) o si és un esment d’una altra església del mateix territori. A favor de la segona hipòtesi, cal fer notar l’existència d’un terme dit “vinyer de Sant Joan” al nord-oest del territori de Brullà i als confins nord-est de Banyuls dels Aspres. Tanmateix aquest topònim també podria fer referència a una possessió de l’església veïna de Sant Joan la Cella, que fou una cel·la benedictina del monestir de Sant Genís de Fontanes. En aquest sentit, el precepte de Lluís el Piadós que confirmava el 819 les possessions de Sant Genís esmenta, immediatament després de la cel·la de Sant Joan, “el lloc dit Puig Oriol, amb terres i vinyes”, i aquest lloc (on hi havia mallols i vinyes), segons una donació del 973, pertanyia al territori de Brullà. Si cal identificar, com creiem, el lloc dit “molí de vent” —als confins de Sant Joan la Cella i limítrof al N amb el “vinyer de Sant Joan”— amb el Puig Oriol dels anys 819 i 973, caldria admetre que el topònim “vinyer de Sant Joan” no recorda sinó l’existència en aquest indret d’un vinyer que havia pertangut a l’església de Sant Joan la Cella, vinyer creat pels monjos de Sant Genís des d’abans del 819.