Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Aragó reconeix la cooficialitat del català
Les Corts d’Aragó aproven, amb els vots favorables de PSOE, IU i Chunta Aragonesista, la Llei de patrimoni cultural, que entre altres coses reconeix la cooficialitat de la llengua catalana en els territoris de la Franja de Ponent La llei proposa l’elaboració d’una llei de llengües que doni un marc jurídic específic per a regular la cooficialitat del català i l’aragonès
Petició de la cooficialitat de les llengües castellana i valenciana
Cinc diputats provincials valencians demanen a la corporació la cooficialitat de les llengües castellana i valenciana
Iniciativa Cultural de la Franja
Institució creada el 2003 que agrupa diferents col·lectius supralocals de la Franja de Ponent dedicats a la protecció i promoció de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó.
En formen part l’Associació Cultural del Matarranya ASCUMA, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEBC, l’Associació de Consells Locals de la Franja ACLF, i el Centre d’Estudis Ribagorçans CERi Entre les seves tasques destaquen la publicació de llibres d’autors locals i l’organització de trobades culturals i activitats de promoció de la llengua catalana Iniciativa Cultural manifesta la seva posició favorable a l’ensenyament del català en aquestes comarques, com també la seva cooficialitat a l’Aragó Rep el suport del Govern d’Aragó, la Generalitat de Catalunya, diputacions, consells…
Partit Valencianista d’Esquerra
Política
Organització política fundada pel desembre del 1935 com a resultat de la fusió de l’Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el de Xàtiva.
Ben aviat s’hi adheriren l' Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d’Almussafes L’agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l’estructura federal d’Espanya i la creació d’un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l’autonomia universitària i el concert tributari amb l’estat federal Amb la Segona República i a través del seu portaveu Avant intentà l’obtenció d’un Estatut d'Autonomia del País Valencià El 1932 convocà la…
Corín Tellado
Literatura
Nom amb el qual fou coneguda l’escriptora asturiana María del Socorro Tellado López.
Filla d’un maquinista de la marina mercant, s’educà en una escola de monges El 1946 l’ Editorial Bruguera , per a la qual escriví gairebé en exclusiva fins el 1986, publicà la seva primera novella, Atrevida apuesta , que obtingué un gran èxit i amb la qual inicià una producció ingent en el gènere rosa més de quatre mil títols que la situà al capdavant del gènere en castellà Els seus llibres, els més venuts en llengua castellana de qualsevol època més de 400 milions d’exemplars, han estat considerats els més llegits en castellà després de Cervantes El 1951 les seves novelles començaren a…
Partido Aragonés
Política
Partit polític aragonesista.
Fou fundat l’any 1977 com a Partido Aragonés Regionalista per l’antic president de la Diputació provincial de Saragossa 1974-77, Hipólito Gómez de las Roces, i l’any 1990 adoptà el nom actual Tercera força a les Corts d’Aragó després del PSOE i el PP llevat de les legislatures 1987-91 i 1991-95 que se situà en segon lloc, en els anys 1987-93 i 1995-99 formà part de la Diputació General d'Aragó en coalició amb el PP i n'ocupà la presidència entre el 1987 i el 1991 Gómez de las Roces i entre el 1991 i el 1993 Emilio Eiroa Des del 1999 forma part de l’executiu presidit per Marcellí Iglesias…
Letònia 2012
Estat
El 18 de febrer es va produir un referèndum de gran ressò nacional i internacional a Letònia La consulta preveia la possibilitat de reformar la Constitució letona per tal que el rus, llengua materna del 37,5% dels habitants del país, fos adoptat com a cooficial Els mitjans de comunicació a Rússia van pressionar fortament per la victòria d'aquesta reforma constitucional i van denunciar repetidament que gran part de la població russòfona el 14% del total no tenia dret a votar-la, atès que no són considerats ciutadans letons El fet cert és que, amb una participació del 71%, la reforma va ser…
Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià
Institució creada a la ciutat de València, el 1976, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.
En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un Estatut d’Autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’…
Marcel·lí Iglesias Ricou

Marcel·lí Iglesias Ricou
@ Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés PAR, fou elegit president de la Diputació General d'Aragó , primer catalanoparlant que ocupà aquest càrrec Fou reelegit després…
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007
Dret català
Llei orgànica promulgada el 28 de febrer de 2007 que atorga a les Illes Balears un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983, el qual deroga.
Constitueix pròpiament una reforma del text anterior i no un estatut nou Fou precedit per la creació d’una Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia a l’octubre del 2004 El procés rebé l’impuls definitiu el 2006, i tingué la seva concreció més decisiva en l’acord assolit per l’aleshores president del Govern Balear Jaume Matas Partit Popular i Francesc Antich, secretari general del principal partit de l’oposició, el Partit Socialista de les Illes Balears Aquest acord fou confirmat el 13 de juny de 2006 al parlament balear, on rebé el vot favorable dels dos partits…