Resultats de la cerca

Josep Corominas i Humbert Sabadell 1797 — 1874 hi installà, el 1820, un taller rudimentari El seu fill Joan Baptista Corominas i Pla Sabadell 1823 — 1887 continuà l’activitat del pare i construí el vapor Corominas, també conegut per l’ Esmolet Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell 1881 El seu fill Manuel Corominas i Ferret Sabadell 1868 — 1931 i el seu net Manuel Corominas i Sánchez Sabadell 1895 — 1943 continuaren l’empresa, que girà sota el nom de M Corominas El primer fou president de la Caixa d’Estalvis de…

Membre del Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya de vuit amb timoner 1972 i quatre amb timoner 1973, en ambdues ocasions a la canya

Membre del Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya de dos sense timoner 1970, quatre amb timoner 1972 i vuit amb timoner 1971, 1972

Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874 Fou vicari provincial dels dominicans de Manila 1875 Emmalaltí i tornà a Àvila Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis Institutionum Canonicorum Libri IV Manila, 1871 i Las campanas Manila, 1863, recull d’articles publicats en els periòdics Católico Filipino i El Oriente , de Manila

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços També ascendí la via americana del Thalay Sagar 1990, el Shivling II i…

El 1930 es federà com a atleta, però destacà en qüestions d’organització i de promoció de l’atletisme Després de fer diverses tasques en el Club Júnior, fou nomenat secretari arxiver de la Federació Catalana d’Atletisme 1932, secretari general 1939 i president 1945-47 El 1948 passà a ser seleccionador estatal, i el 1950, vicepresident de la federació espanyola, càrrec que ocupà fins el 1962 Des del 1932 es dedicà també al periodisme esportiu, bàsicament escrivint sobre atletisme, a La Vanguardia , Mundo Deportivo , Solidaridad Nacional i la Revista Olímpica Acumulà l’arxiu més gran sobre…

Especialitzat en aigües tranquilles, competí representant el CN Banyoles Fou dues vegades subcampió de la Copa del Món de marató en categoria K-2 2006, 2008 i es classificà en tercera posició a la Copa d’Europa de 10 km en categoria K-2 2006, sempre acompanyat d’Ivan Alonso A més, fou tercer en la Copa del Món 2010 amb Jorge Alonso, amb qui també guanyà la medalla de plata en el Campionat del Món de marató 2010 Es proclamà tres vegades campió estatal de piragüisme en categoria K-2 i K-4, i una vegada campió de marató en K-2 El 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de caiac de mar en K-2 amb…

Filla de l’esquiador Joaquim Bofill Membre del Club Alpí Núria, fou campiona d’Espanya d’eslàlom 1971 Forma part de la Internacional Skiing History Association Collaborà en la redacció del llibre 100 anys d’esquí a Catalunya 2008 Ha coordinat la museïtzació del Musèu dera Nhèu Unha, Vall d’Aran, primer centre cultural d’aquest tipus a l’Estat espanyol

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual guanyà tres Lligues de Catalunya 2003, 2004, 2005 i un Campionat d’Espanya 2005 Posteriorment, jugà al Gulpilhares portuguès 2005-06, club amb què conquerí una Supercopa, i també al Club Patí Vic 2006-09 i el Club Patí Masies de Voltregà 2009-10 Amb la selecció espanyola disputà dos Campionats del Món 2002, 2004 i dos d’Europa 2003, 2005, en el primer dels quals aconseguí la medalla d’argent, i amb la selecció catalana guanyà tres Golden Cup 2006, 2007, 2009 i fou subcampiona de la Copa Amèrica 2007

S’inicià al FC Barcelona El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història 1953 També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona La federació espanyola li concedí la…