Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
coronament
Construcció i obres públiques
Part superior d’un terraplè, d’un pedraplè o d’un desmunt, la superfície del qual constitueix l’esplanada sobre la qual s’assenta el ferm de la carretera, amb un gruix mínim de dues capes i sempre més gran de 50 cm.
Pel fet de ser la zona més pròxima a les sollicitacions del trànsit, les exigències imposades a la qualitat dels sòls utilitzats en la seva formació i al grau de compactació d’aquests sòls solen ser més severes que a la resta del terraplè El plec general PG-3 estableix que els sòls que constitueixen el coronament d’esplanada siguin adequats, seleccionats o estabilitzats amb un grau de compactació del 100% de la densitat seca màxima determinada per l’assaig de Proctor modificat
coronament
Transports
Contorn superior en línia corba de la cobertura amb el qual aquesta acaba a popa, formant un arc convex.
coronament de presa
Construcció i obres públiques
Part superior d’una presa, que sol quedar a una altura d’1 a 2,5 m sobre el nivell de l’aigua.
Generalment té un muret o una barana de pedra, o d’algun altre material, i sol ser pavimentat Sovint forma part del cos de la presa, encara que també pot constituir una estructura independent
epistilis
Arquitectura
Conjunt del coronament d’un edifici, compost per arquitrau, fris i cornisa.
Ramon Elias i Mascaró
Escultura
Escultor.
Deixeble de Manuel Corcelles És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida 1868 i de diversos retrats, entre els quals els del general O'Donnell presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870 i el de Maximilià I
la Giralda
La catedral i la Giralda de Sevilla
© Fototeca.cat
Minaret
Minaret de l’antiga mesquita de Sevilla, de 60 m d’alçària, actual campanar de la catedral.
La Giralda fou edificada en època almohade 1184-98 per Ahmad ibn Baso i ‘Alī de Gómara És de planta quadrada, de 13,60 m de costat l’inferior té trenta-cinc trams de rampa que permeten l’ascensió a la part alta, i l’exterior és decorat amb rajola de València El coronament fou fet per Hernán Ruiz el Jove 1560-68, que projectà tres cossos superiors coronats per una figura de la Fe
el Miquelet
Vista de València amb la catedral i el Miquelet, en primer terme, i Santa Caterina, al fons
© Fototeca.cat
Nom popular del campanar de la catedral de València, torre octagonal de 50,85 m d’alçària, equivalents al perímetre de la base.
Fou construït entre el 1381 i el 1418 En dirigiren les obres Andreu Julià, que el projectà, i Josep Franc Pere Balaguer feu 1414 la decoració del cos més alt i Martí Llobet projectà un coronament, que restà inacabat S’inspira, sembla, en el campanar de la seu de Lleida L’espadanya és del segle XVII Serví sovint de punt de guaita Ha esdevingut el monument simbòlic de la ciutat de València
Guillem Solivella
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Del 1370 al 1375 succeí el mestre Cascalls en la direcció de les obres del claustre i el campanar de la seu de Lleida El 1390 planejà el gran pòrtic dels Apòstols, i és autor dels relleus i de les imatges, llevat de la de la Mare de Déu, al nínxol central, que hom creu posterior i que s’atribueix a Jordi Safont, deixeble seu El 1410 treballava en el coronament de la torre major