Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…
ciclorama
Teatre
Peça de la decoració teatral consistent en un fons semicilíndric de color neutre o blanc, sobre el qual hom pot projectar llum.
Ha estat molt utilitzat dins l’escenografia contemporània que se serveix d’elements corporis
Giambattista Canano
Metge i anatomista italià, catedràtic a la Universitat de Ferrara.
És autor de Musculorum humani corporis picturata dissectio ‘Dissecció illustrada dels músculs del cos humà’, 1541 Descobrí els músculs curts palmars i les vàlvules de les venes
Francesc Cases
Metge.
Fou catedràtic de medicina 1726 de la Universitat de Cervera Deixà manuscrits un Methodus rationalis medendi humani corporis morbos i un Tractatus utilissimus de morborum mulierum curatione 1725
Alessandro Achillini
Filosofia
Metge i filòsof italià.
Conegut pels seus estudis d’anatomia, hom li ha atribuït el descobriment dels ossets de l’orella interna anomenats enclusa i martell És autor d' Humani corporis anatomia 1516 i Opera omnia 1545-68
Jean Riolan
Metge francès.
Fou un anatomista molt conegut, especialment per la seva teoria totalment contrària a la de Harvey sobre la circulació de la sang Féu nombroses descripcions anatòmiques Publicà Schola anatomica 1607, Anatome corporis humani 1610 i Anatomica seu anthropographia 1626
pubertat
Dret civil
Moment de la vida d’una persona física durant el qual, estant subjecte encara a la minoritat, ja pot intervenir en algun negoci jurídic (atorgament de testament) o en actuacions judicials (donar testimoniatge, ésser escoltat pel jutge, etc) i que les lleis fixen a 14 anys.
El dret canònic considera púbers les noies des de 12 anys El dret romà que primitivament preveia la inspectio corporis , ‘examen del cos’, per determinar l’entrada a la pubertat li atorgava la capacitat per a tota mena d’actes jurídics
Jacint Andreu
Catedràtic de medicina a la Universitat de Barcelona i metge de cambra de Joan d’Àustria.
Fou també autor del compendi de medicina pràctica titulat Practicae gotholanorum procurandis humani corporis morbis, descriptae juxta medicinae rationalis leges, quas posteris commendatas reliquerunt lucidiora antiquitatis luminaria Hyppocrates et Galenus 1678 Aquest compendi només consta d’un volum, bé que, segons el pròleg, l’obra n'havia de tenir dos o més
Vicent Moles i Garcia
Metge.
Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642
Mateu Lloret
Història
Erudit.
Nebot de Jeroni Mateu, vestí l’hàbit benedictí a Montserrat el 1569 Participà activament en les dissensions internes del monestir, motivades per les diferències entre monjos catalans i castellans Deportat a Nàpols per Felip II de Castella, aconseguí d’evadir-se de la presó i refugiar-se a Montecassino, on fou predicador i escriví diversos opuscles De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi ecclesia 1607 i Chronicon monasterii Cassinensis a Leone Ostiensi conscriptum 1616 Fou nomenat abat de San Salvatore de Castellis per Pau V 1610
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina