Resultats de la cerca

Té com a efecte jurídic l’extinció de l’obligació excepte si és a títol d’herència quan aquesta ha estat acceptada a benefici d’inventari si és realitzada en la persona de l’avalador o fiador i en les obligacions mancomunades respecte al creditor o deutor en el qual no es reuneixen les dues qualitats

N'hi ha de dues classes personal, o contracte de fiança, en el qual un tercer respon del deute si no és satisfet i real, mitjançant el qual hom assegura la realització del crèdit a través de l’assignació d’un bé o d’un dret si és un bé moble, passa al creditor i rep el nom de penyora , i si és un bé immoble, resta en poder del deutor, i és el cas de la hipoteca N'és una variant l'anticresi Pel que fa a les garanties possessòries sobre cosa moble, una llei del 1991 del Parlament de Catalunya pretén respondre a la necessitat social de regular les garanties reals mobiliàries a…

Recollit en el dret romà des de Constantí I, fou, però, precisat que el creditor només es podia apropiar el que representés un valor just

Mentre en la hipoteca la cosa hipotecada roman en poder del deutor, en la pignoració la possessió de la cosa pignorada passa a poder del creditor La pignoració s’aplica generalment a les coses mobles Són requisits de la pignoració el deute i la cosa pignorada El deute ha d’ésser real i pot procedir de qualsevol obligació lícita Hom pot pignorar les coses mobles existents o futures, drets reals de superfície, porcions indivises d’una cosa, obligacions, etc El dret de pignoració es considera indivisible en atenció a la cosa pignorada i, en cas que la cosa pignorada sigui divisible…

L’anticresi és admesa amb aquest caràcter de dret real per la doctrina predominant a Espanya, França, Alemanya i altres països Contràriament, la doctrina italiana considera que el pacte o contracte anticrètic només produeix un simple dret personal En general la doctrina moderna considera aquesta institució com un procediment rudimentari del crèdit Són drets de l’anticresista, o creditor anticrètic percebre els fruits, amb l’obligació d’aplicar-los al pagament dels interessos i després del capital retenir la finca, si així ha estat establert en el contracte promoure la venda de l’…

L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions…