Resultats de la cerca

Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos

Constitueix una obligació per als creients i va dirigida als pobles no musulmans veïns

Estudià a Solsona i es llicencià en dret canònic a Salamanca Ordenat de sacerdot el 1949, fou secretari particular del bisbe Josep Pont i Gol, a la diòcesi de Sogorb-Castelló 1951 i a la de Tarragona 1970 Del 1977 al 1990 fou bisbe de Menorca, on dugué a terme una tasca pastoral caracteritzada per la importància atorgada al mestratge catequètic, sobretot a través d’articles periodístics Del 1990 a 2001 fou bisbe de Solsona Fou un dels principals impulsors de la campanya iniciada el 1991 per a la creació d’una Conferència Episcopal Catalana en el marc del concili Tarraconense, proposta que fou…

Prengué caràcter multitudinari des del 1911, com a reacció a un discurs de Fèlix Azzati al congrés de diputats, en què valorava la força política del blasquisme per damunt de la dels creients

Les prescripcions en ordre a unificar-les són anomenades directori pastoral Actualment hom parla de pastoral de conjunt i de pastoral litúrgica , orientada a la comunitat i a la renovació litúrgica, i de pastoral missionera , orientada als no-creients

La unitat profunda de l’Església no és incompatible amb la multiplicitat i diversitat de ritus, lleis i tradicions, però ho és amb la divisió en sectes Consisteix en la professió de la mateixa fe, la pràctica dels mateixos sagraments il’exercici de la caritat envers tots els creients

La celebració té origen en la resurrecció de Crist i, ja a l’època apostòlica, era el dia de la reunió dels creients per celebrar la Paraula i per a la fracció del pa Com el seu nom originari indica, el dia del Senyor dies dominica fou afrontat amb els dies imperials del culte a l’emperador

Seguidor de les doctrines cristològiques d’Eutiques, quan aquest fou condemnat reuní un concili conegut com el lladronici d’Efes 449, on aconseguí de rehabilitar les formulacions monofisites Rebutjada definitivament aquesta doctrina pel concili de Calcedònia 451, fou deposat i exiliat Els creients alexandrins es dividiren entre els qui acceptaren el dictat imperial i els qui restaren fidels a llur patriarca

Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert modificacions dels historiadors…

El concepte de mèrit és implícit en el Nou Testament per tal com aquest afirma que el Déu just dóna la vida eterna en virtut del mereixement de les bones obres De tota manera, les obres del cristià, manifestació de la participació de la vida divina que l’Esperit Sant atorga als creients, no se situen al costat i com independentment de la mateixa gràcia de Déu ni garanteixen la possessió de la vida eterna com a quelcom exigit per l’home La Reforma, més atenta a la gratuïtat de la gràcia, només reconeix mèrit a l’obra redemptora de Crist