Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
els Crepusculars
Grup de poetes italians del començament del segle XX, connectats amb la poesia decadentista francesa.
Llur poesia palesa escepticisme, predilecció pels colors esfumats i un volgut prosaisme del llenguatge Integraren el grup, entre d’altres M Moretti , FM Martini, C Chiaves, el Govoni de primera època, el Palazzeschi de la primera època, S Corazzini i G Gozzano
Guido Gozzano
Literatura italiana
Escriptor italià.
Té dos reculls poètics La Via del Rifugio , 1907 I colloqui, 1911, contes i un llibre de viatges a l’Índia Verso la cuna del mondo , 1917 Pertangué al grup dels Crepusculars
Paul Chabas
Pintura
Pintor francès.
La seva obra, d’un gran erotisme i que assolí una gran difusió, se centrà en escenes de llacs crepusculars on es banyen noies adolescents Fou president de la Société d’Artistes Français 1925-35
hepiàlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, homoneures, d’antenes curtes i espiritrompa reduïda.
És la família més avial dels macrolepidòpters Les erugues s’alimenten d’arrels, i els adults són crepusculars Del si fa no fa mig miler d’espècies que comprèn la família, als Països Catalans, n'hi viuen cinc
Sem Benelli
Teatre
Dramaturg italià.
Relacionat inicialment amb els crepusculars Tignola, 1911, adquirí notorietat principalment amb drames històrics o llegendaris a la manera de D’Annunzio La maschera di Bruto 1908, La cena delle beffe 1909, L’amore dei tre re 1910, La Gorgona 1913, etc
Vilhelm Ekelund
Literatura sueca
Poeta suec.
La seva obra, escrita en vers lliure, es caracteritza per l’idealisme, la recerca de la bellesa i de l’amor platònics Melodier i skymning ‘Melodies crepusculars’, 1902, Elegier 1903 i Dithyramber i aftonglans ‘Ditirambes a la llum del vespre’, 1906
papallonic del blat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels tineids, que té com a màxim 15 mm d’envergadura i presenta les ales anteriors de color marró i les posteriors grisoses i lluents.
Els adults, de costums crepusculars, es troben als graners de cereals, sobretot els mesos de juny i juliol, i les erugues cuc del blat infesten els grans dels quals es nodreixen i poden arribar fins i tot a destruir una bona collita
polla pintada
Polla pintada
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 23 cm, que té les parts superiors de color bru oliva fosc amb taques i ratlles blanques, el bec curt i groguenc amb la base roja i les potes verdenques.
És de costums crepusculars i habita amagat en terrenys humits o pantanosos de tota l’Europa continental—llevat de la península Ibèrica i el nord d’Escandinàvia—, a la Sibèria occidental i al nord-est de l’Índia És hivernant a la Catalunya continental
martinet de nit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 60 cm, que té el pili, les espatlles i l’esquena negres, les ales i la cua grises, la resta del plomatge blanca, el bec negre i les potes d’un color groc pàl·lid o, a la primavera, rosades.
Té dues o tres plomes blanques i llargues a la nuca, que li pengen S'alimenta de peixos, nia en colònies i, fora del temps de cria, és de costums crepusculars Habita a l’Europa mediterrània i oriental i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental