Resultats de la cerca

Domènec Crespí — València 1437/38, documentat des del 1383, treballà per a Pere el Cerimoniós, per a la catedral de València, etc Illuminà, en un estil encara arcaïtzant, el Llibre del consolat de mar ~1408-12, Arxiu Municipal de València hom ha relacionat el seu estil amb l' Aureum Opus ~1354-91, Arxiu Municipal d’Alzira unes altres obres li han estat atribuïdes sense versemblança El seu fill Lleonard Crespí conegut del 1424 al 1459 illuminà la portada del Descendentia dominorum regnum Siciliae 1437, Biblioteca Universitària de València i la seva obra mestra, el…

Paraire d’ofici, havia estat síndic del seu gremi Implicat en una conspiració, fou empresonat amb uns altres menestrals Alliberat, però, a conseqüència d’una revolta popular el 8 de febrer de 1521, fou designat instador del poble Havia d’ésser assessorat per un consell de vint-i-sis persones, anomenades electes del poble , una per a cada gremi En contacte amb el dirigent agermanat valencià Guillem Sorolla, introduí a Mallorca l’organització valenciana el consell assessor fou substituït per la Junta dels Tretze De posició acomodada, representà la fracció moderada dels revoltats En…

Membre del Club Natació Sabadell, fou cinc vegades subcampió d’Espanya de primera categoria 1962-65, 1967 i de la primera Lliga estatal 1966 En el període 1962-65 fou nou vegades internacional i participà en el Torneig de les Sis Nacions de l’Europa occidental 1963

La seva obra, de tendència realista, comprèn pintures de temàtica cristiana sèrie dels set sagraments, 1712, Galeria de Dresden, mitològica murals del palau Pepoli, Bolonya, 1691-92, pintures de gènere La puça , Galleria degli Uffizi, retrats, etc Les seves pintures revelen la influència del naturalisme i el clarobscur caravaggista

Malgrat els contactes amb el manierisme, el seu art cercava la veritat històrica i defugia la retòrica El seu estil abaixà les tintes, simplificà la composició i reduí la descripció als elements essencials i significatius Cal destacar-ne la sèrie de pintures Scene della vita di San Carlo Duomo de Milà, 1602

Fill de Francesc Crespí de Valldaura senyor de Sumacàrcer, del castell de Penya-roja i de l’Alcúdia de Crespins i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja  De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Fou comanador de Montesa des del 1577 Del que potser era una producció més extensa, només se n’han conservat unes quantes poesies en castellà, publicades per Gaspar Mercader   El Prado de Valencia , 1600 i Bernat…

Vida i obra Resident durant molts anys a Palma, ha collaborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca  i Última hora  Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha collaborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca , Última Hora , Diari de Balears  i Mallorca Socialista Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres Ha conreat el teatre Ara, a qui toca premi Carlos Arniches 1972, …

Vida i obra S’ordenà de prevere el 1746 i ingressà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús del camí d’Esporles Collaborà amb Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma El 1749 s’allistà voluntari per anar a les missions d’Amèrica Deixeble de Juníper Serra, fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 També realitzà nombroses expedicions per Mèxic i, fins i tot, a l’illa de Vancouver Ocupà diferents càrrecs a parròquies del Nou Món Carrers, places i societats científiques i religioses porten el seu nom De la seva obra d’interès historiogràfic,…