Resultats de la cerca

Hom la subdivideix en ficologia, briologia, micologia i liquenologia, disciplines que estudien les algues, els briòfits, els fongs i els líquens, respectivament

Arxiver de la ciutat de Tolosa, s’interessà vivament per la botànica, principalment per la criptogàmia aplegà una notable collecció de documents sobre la història de la botànica als Pirineus i altres àrees de l’Estat francès

Format a Tarragona i a València, on estudià medicina, anà a Madrid a estudiar botànica Collaborà en els “Anales de Ciencias Naturales”, on el 1802 publicà la Introducción a la Criptogamia española en collaboració amb DGarcía i Sde RClemente Durant la guerra del Francès exercí com a metge militar i publicà, a Oriola, els primers fascicles de les Amenidades naturales de las Españas Acabada la guerra, fou nomenat director del Real Jardín Botánico de Madrid i començà a preparar una monografia sobre les gramínies Durant el Trienni Constitucional fou diputat i hagué d’exiliar-se a Londres després…

Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles El 1802, en collaboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española , que deixà inacabada En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia Alí Bei per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir cap al Marroc per tal com no es volgué circumcidar, i restà a Andalusia, on estudià la botànica del…

Deixeble d’Antoni Cebrià Costa, molt aviat s’interessà per la criptogàmia Exercí un temps com a metge als Prats del Rei Anoia i aplegà una collecció considerable de criptògames Durant els primers anys de la Restauració entre 1874 i 1877 emigrà al Brasil i, després de residir breument en diversos llocs, a la primeria de 1878 s’establí, amb la seva família, a Apiaí a la serra de Paranapiacaba, al sud de l’estat de São Paulo Prosseguí, en una extensa àrea, entre els estats del Paranà i de São Paulo, amb l’estudi de les criptògames, principalment molses i líquens Mantingué…

Dins de l’escàs desenvolupament general dels estudis de criptogàmia als Països Catalans, la briologia és potser l’especialitat que ha rebut més atenció i que ha conduït a aplegar un conjunt de coneixements més complet La briologia a Catalunya Les obres d’Antonio Casares, aparegudes en el primer quart del segle XX, constitueixen l’obligada referència bibliogràfica de la briologia als Països Catalans La "Enumeración y distribución geográfica de las muscíneas de la Península Ibérica" 1915 és el primer intent d’una catalogació general Jordi Vidal / Universitat Autònoma de Barcelona Les arrels…

Els estudis algològics es poden dividir en tres línies de recerca fonamentals, dedicades respectivament a les algues continentals d’aigua dolça i d’aigua més o menys salada, a les algues bentòniques marines i al fitoplàncton marí Aquestes línies configuren, de fet, tres especialitats que han anat tradicionalment separades a causa de la diferent ecologia i adaptacions dels organismes objecte d’estudi, i de les diferents tècniques emprades També al nostre país, els especialistes i els grups de treball que s’han ocupat de cada línia no han estat, en general, els mateixos, si bé hi ha hagut punts…

L’estudi dels fongs i líquens ha generat una bibliografia abundant en els darrers vint anys A l’esquerra, l’obra de divulgació més extensa en català Bolets dels Països Catalans i d’Europa 2000 Al mig, una de les portades de Bolets de Catalunya , la collecció que cada any illustra 50 espècies de fongs un total de 1450, l’any 2010 A la dreta, portada de la guia de camp, publicada l’any 2004, que recull 234 espècies de líquens i 226 briòfits dels Països Catalans Els darrers vint anys, l’estudi dels fongs de vida lliure i dels simbiòtics líquens, micorizes, endòfits s’ha configurat com una branca…