Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Societat per a l’estudi del llenguatge poètic
Literatura
Societat fundada el 1916 a Peterburg que reuní investigadors del llenguatge en general, deixebles de Badouin de Courtenay (L. Jakubinskij) i estudiosos del llenguatge poètic especialment (V. Šklovskij, B. Eigenbaum, J. Tin’anov, B. Tomačevskij, O. Brik).
Aquesta escola de crítica literària reprengué l’estil crític esbossat per Aristòtil a la Poètica , en la mesura que considerava el fet literari, abans que res, com una estructura formal del llenguatge R Jakobson hi collaborà amb articles sobre la poesia futurista i altres temes fonamentals Foren criticats per L Trockij per manca de visió sociològica i per ambigüitat política L’OPOIAZ anà desapareixent vers l’any 1926, sota la pressió ideològica de l’estalinisme
Conferència Tricontinental
Història
Assemblea de partits i forces d’alliberament d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina que es reuniren a l’Havana entre el 3 i el 15 de gener de 1966.
Hi assistiren 27 organitzacions africanes, 27 de llatinoamericanes i 28 d’asiàtiques, 14 de les quals eren al poder La conferència aprovà una sèrie de resolucions que condemnaven i combatien el colonialisme, el neocolonialisme i l’imperialisme Hom refermà també el principi de la lluita armada en tots aquells indrets sotmesos a una de les tres forces esmentades Els partits comunistes prosoviètics i fins i tot proxinesos foren severament criticats Al final fou creat un organisme permanent de solidaritat tricontinental
Pierre Perrin
Música
Poeta i llibretista francès.
Introduït a la cort, rebé del cardenal GR Mazzarino el privilegi per a fundar acadèmies d’òpera per tot el país, amb l’objectiu de crear una òpera pròpiament francesa L’acadèmia de París s’inaugurà el 1761 amb Pomone , amb música de R Cambert i llibret de Perrin Malgrat la bona acollida de l’obra, la mala administració dels empresaris de l’acadèmia endeutà Perrin, que fou empresonat Alguns poemes seus foren musicats per compositors com JB Lully, M Lambert o Jacques Champion de Chambonnières Tot i que foren molt criticats, i fins i tot ridiculitzats, Perrin i Cambert són…
Antonio Ginesi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Autor d’un tractat d’arquitectura Viatjà per Grècia i Egipte, i s’establí a Barcelona 1814, on féu els plans del Cementiri Vell 1818, hi edificà la capella neoclàssica, amb símbols egipcis de fosa al frontó, i la portalada, amb les dues casetes de forma piramidal també és autor del monument als morts de l’epidèmia del 1821 La seva obra, escassa i en part desapareguda un templet a la llibertat al pla de Palau, del 1823, i una casa darrere Santa Mònica, semblant a la capella del cementiri, es caracteritza per la seva harmonia i originalitat conté elements grecs, romans i egipcis, molt …
Anna Hazare
Política
Nom amb el qual és conegut l’activista social i polític indi Kisan Bapat Baburao Hazare.
Mobilitzat el 1962 per la guerra amb la Xina, l’any següent s’enrolà a l’exèrcit, on fou conductor de vehicles militars Participà en la guerra contra el Pakistan i fou ferit de gravetat dos cops El 1978 es retirà a Ralegan Siddhi, on passà la infantesa, i es posà al front d’un projecte de renovació, que convertí en un exemple d’organització comunitària per al desenvolupament a través del compromís actiu dels habitants i al marge dels ajuts del Govern Promogué també l’alfabetització, l’abolició de l’alcohol i del tabac per mètodes que foren criticats per autoritaris, combaté la…
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…
neoclassicisme
Música
Nom amb què es designen els estils musicals de diferents èpoques referits de manera explícita a músiques del passat preuades per la seva excel·lència.
S’entén que l’adopció de recursos estructurals, instrumentals, melòdics o harmònics provinents de grans obres pretèrites es fa amb una perspectiva nova i personal, ja que si no s’estaria davant de la simple còpia o exercici d’estil de valor només per a l’aprenentatge de la composició Si bé la música habitualment anomenada ’clàssica’ és la dels grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX, els estils neoclàssics han escollit com a referència també les obres dels grans compositors barrocs i renaixentistes Músiques que es puguin considerar neoclàssiques n’hi ha hagut…
Laura a la ciutat dels sants
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Llor, publicada el 1931.
Se centra en la figura de Laura , una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, referent literari de Vic, on la vida se li presentarà difícil per l’hostilitat d’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs amorós que patirà, primer amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural groller i vividor, i després, fora del matrimoni, amb Pere Gifreda, un notari culte Tomàs Muntanyola, un hereu de trenta anys, natural de Comarquinal, es casa amb Laura, una barcelonina que el té enamorat de la seva bellesa, joventut i modernitat La narració s’inicia al tren, de camí cap a…
Argentina 2013
Estat
L’agenda política de l’any va estar determinada per les eleccions legislatives de l’octubre, en les quals es va renovar la meitat de la Cambra de Diputats i un terç del Senat A més, com que, des del 2009, uns quants mesos abans de la contesa s’han de fer unes eleccions primàries simultànies en el si de totes les forces polítiques per a determinar els candidats, el procés electoral es va allargar pràcticament tot l’any També van ser unes eleccions molt competides, tant a l’interior dels partits entre els diferents aspirants a candidats, com després, en la pugna entre aquests a l’hora d’…
guerres de Cuba

Desembarcament nord-americà a Daiquiri, Cuba, el 22 de juny de 1898
Història
Conjunt de conflictes bèl·lics que precediren la independència de Cuba i que hom agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98); la intervenció dels EUA a favor dels independentistes —secessionistes o insurrectes, i popularment mambises— caracteritzà la fase final de la tercera conflagració (guerra Hispanonord-americana).
La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo Moncada, José Maceo…