Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cromodinàmica
Física
Teoria quàntica de les interaccions fortes, en la qual els quarks carregats amb color bescanvien gluons; presenta analogies amb l’electrodinàmica quàntica (QED) en la qual les partícules carregades elèctricament bescanvien fotons en la interacció electromagnètica.
Eduard de Rafael
Física
Físic.
Llicenciat a Barcelona 1960 i doctorat a París 1966, ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre el 1978 i el 1980 Ha estudiat la física de les partícules elementals, l’electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica
teoria quàntica de camps
Física
Part de la física que estudia els sistemes quàntics les variables dels quals són funcions de l’espaitemps, o que tenen un gran nombre de graus de llibertat.
Basada en una síntesi de la teoria clàssica de camps, de la relativitat especial i de la mecànica quàntica, intenta de donar una visió real i completa de la matèria i llurs interaccions L'electrodinàmica quàntica, la teoria física més precisa fins ara coneguda, ha estat la que ha orientat el desenvolupament d’altres teories quàntiques de camps, com la cromodinàmica quàntica
color
Física
Càrrega dels quarks que representa en la interacció forta un paper anàleg al que fa la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica.
Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris, que són anomenats vermell, groc i blau aquesta classificació no té cap relació semàntica amb els colors cromàtics Els anticolors o colors complementaris són propis dels corresponents antiquarks Els hadrons, constituïts per quarks, són incolors, és a dir que són la mescla de tres quarks dels tres diferents colors primaris o de quarks-antiquark de colors complementaris La cromodinàmica quàntica , que estudia la interacció forta, rep el seu nom d’aquesta càrrega dels quarks
gluó
Física
Bosó que transmet la interacció forta entre quarks (cromodinàmica quàntica).
Yoichiro Nambu
© The University of Chicago
Física
Físic japonès naturalitzat nord-americà.
Graduat a la Universitat Imperial de Tòquio el 1942 i mobilitzat el mateix any, hi obtingué el doctorat el 1952Professor a la Universitat d’Osaka el 1949, el 1952 s’incorporà a l’ Institute for Advanced Study in Princeton EUA El 1954 passà a l’Enrico Fermi Institut de la Universitat de Chicago, on desenvolupà la seva carrera científica i docent fins el 1991, en què es jubilà Els seus estudis se centraren en la física de les partícules, i per les seves aportacions sobre la cromodinàmica quàntica, la ruptura espontània de la simetria en la física elemental de les partícules i la…
Kenneth Geddes Wilson
Física
Físic nord-americà.
Graduat en matemàtiques a la Universitat de Harvard, es doctorà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia el 1961 Del 1963 al 1988 fou professor de física a la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York L’any 1988 passà a la Universitat de l’estat d’Ohio, on es retirà el 2008 Demostrà que els fenòmens crítics de les transicions de fase es diferencien de la majoria dels altres fenòmens físics pel fet que, a efecte de llurs càlculs, es regeixen per escales molt diverses Les seves descobertes són aplicables a un gran nombre de situacions físiques Destacà també en l’estudi dels quarks, tant en l’…
quark
Física
Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria.
Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès u up dalt, d down baix, c charmed encantat, s strange estrany, b bottom fons, o beauty bellesa i t top cim, o truth veritat Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica que és fraccionària i pels sabors o aromes, que són l' encant, l' estranyesa , la bellesa i la veritat Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau La càrrega de color té en els quarks un paper similar…
teories de galga
Física
Nom genèric de les teories de camp basades en la idea que l’exigència d’una invariància
de la dinàmica sota un determinat tipus de transformació dels camps de matèria implica haver de considerar una interacció
que ha de comportar-se d’una forma ben determinada.
Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació…
partícula
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…