Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
crucíferes
Botànica
Família de readals integrada per uns 380 gèneres que apleguen unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, anuals o vivaces, de distribució cosmopolita, però pròpies sobretot de la regió mediterrània i de l’Àsia central i del sud-est.
Presenten fulles simples, alternes i sense estípules flors hermafrodites, actinomorfes, amb l’ovari súper i amb quatre sèpals, quatre pètals —disposats en creu— i sis estams tetradínams, agrupades en raïms i fruits siliqües o silícules Força crucíferes són conreades des de molt antic i tenen una gran importància econòmica, sobretot les del gènere Brassica d’altres són conreades com a ornamentals Crucíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethionema saxatile pedrosa Alliaria petiolata alliària , allenc Alyssum alyssoides herba de la ràbia Alyssum maritimum caps blancs , semprenflor,…
Les brassicàcies o crucíferes
Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut…
bròquil
bròquil
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes.
Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un terreny adobat…
coliflor
Coliflor
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de conreu de la col, molt semblant al bròquil, de la família de les crucíferes.
Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, presenta brots florals de color gairebé blanc agrupats en una inflorescència compacta, tendra i carnosa, la qual es menja quan les flors encara són poncelles El règim de conreu és igual que el de la col li cal, però, més nitrogen que a aquesta i és més sensible a les gelades El terme coliflor s’utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té sentit genèric, mentre que bròquil blanc s’utilitza en les zones del domini lingüístic en què la…
hàltica
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters de la família dels crisomèlids, que atenyen 15 mm com a màxim i són perjudicials per a l’agricultura.
L' hàltica de la vinya H ampelophaga , d’uns 5 mm de longitud i d’un color verd metàllic, produeix estralls a la vinya, car en rosega les fulles L' hàltica de la col H brassicae ateny fins a 1,5 cm de longitud, és d’un color negrós amb dues ratlles grogues longitudinals i s’alimenta de fulles de col i d’altres crucíferes L' hàltica de les hortalisses H oleracea , de 2 a 3 cm, és d’un color verd-blau brillant i ataca també les plantes crucíferes i els planters de bleda-rave
síliqua
Botànica
Fruit capsular allargat, sincàrpic, amb dos carpels de placentació marginal i parietal, amb dos lòculs separats per una cloenda fina, i que s’obre en dues valves per dehiscència ventricida.
És un fruit característic de les crucíferes
albugo
Botànica
Gènere de ficomicets paràsits, de l’ordre de les peronosporals.
L' Acandida, anomenat rovell blanc, és un paràsit deformador de crucíferes cols, violers, etc
readals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes principalment herbàcies, amb fulles alternes, amb flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, hipògines, diclamídies i sovint tetràmeres, disposades en inflorescències racemoses, i amb fruits en general secs i dehiscents.
Comprèn bàsicament les famílies de les caparàcies, de les crucíferes, de les papaveràcies i de les resedàcies
pterostíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, de la qual abans formava part com a subfamília; és integrada per prop d’unes 5 000 espècies, cosmopolites i de mides i formes molt diverses.
Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus , amb espècies comunes als Països Catalans L’espècie Zabrus tenebrioides parasita els cereals, i algunes espècies del gènere Amara parasiten cereals, crucíferes i compostes, i hi ocasionen grans estralls
corvífug
Química
Agronomia
Substància química que es caracteritza per resultar repel·lent per als ocells, en especial per als còrvids.
Hom l’utilitza en agricultura mesclat entre les llavors que s’han de sembrar i evita, així, la pèrdua d’aquestes a causa de la voracitat dels ocells, especialment dels còrvids Hom l’aplica en llavors de cereals, lleguminoses i crucíferes La matèria activa dels corvífugs és l’antraquinona, i les llavors tractades amb aquest productes únicament poden destinar-se a la sembra
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina