Resultats de la cerca

Filla del comerciant marsellès François Clary, es casà 1798 amb el general Jean Bernadotte, el qual esdevingué rei de Suècia 1818 amb el nom de Carles XIV Amb el seu marit es traslladà a Suècia 1823, on la seva actuació a la cort fou insignificant

Fou campiona de Catalunya en la modalitat estàndard 2007, 2008 i deu balls 2007, i d’Espanya, en estàndard 2003-09 i deu balls 2001, 2003-08, sempre amb la seva parella de ball Isaac Rovira És entrenadora titulada de ball estàndard i llatí i jutgessa estatal Retirada de la competició, dirigeix amb Isaac Rovira l’escola de ball de saló Dandi de Mollet del Vallès

Fundà a Lilla 1851 el primer taller que permeté el tiratge de proves fotogràfiques en bloc i utilitzà després el mètode per a fins editorials Perfeccionà el procés calotip i introduí, el 1847, el paper positiu a l’albúmina

Fundat el 2007, alguns dels ballarins que passaren per les seves files foren Isaac Rovira, Desirée Martín, Jordi Mayral o Eva Aguilera En el medaller del Campionat de Catalunya obtingueren la segona 2009 i la primera 2010 posició

Fou campió d’Espanya en la modalitat de deu balls 2001, 2003-08 i en la d’estàndard 2003-09, i de Catalunya en la d’estàndard 2007, 2008, sempre fent parella amb Desirée Martin Dirigeix l’escola de ball de saló Dandi de Mollet del Vallès També és jutge estatal de ball i collaborador del comitè tècnic en l’àmbit de ball estàndard i llatí a la Federació Catalana de Ball Esportiu En aquesta mateixa federació és representant de jutges en estil internacional

Inicià estudis de dret a Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la lírica Des del 1855 fou deixeble de B Saldoni Marxà a Itàlia, on estudià cant amb T Mabellini a Florència i amb S Ronconi Actuà per Europa i al continent americà El 1869 es casà amb la mezzosoprano Désirée Artôt Junts feren diverses gires per Europa i arribaren a actuar a Rússia Tingueren una filla, coneguda amb el nom artístic Lola Artôt de Padilla, que també es dedicà al cant Saldoni assegurà que Mariano Padilla conegué i rebé consells del mateix G Verdi

Treballà com a actor de teatre entre el 1944 i el 1950 A partir d’un cinema d’autor i aparentment inconformista, un cop convertit en mite interpretà obres de gran espectacle El seu millor treball fou a la primera època The Men 1950, A Streetcar Named Desire 1951, Viva Zapata 1952, Julius Caesar 1953, The Wild One i On the Waterfront 1954 Altres films seus són Désirée 1955, The Chase 1966, A Countess from Hong Kong 1967, The Godfather 1972, Last Tango in Paris 1972, Apocalypse Now 1979, The Formula 1980 etc Posteriorment, cada cop més retirat de la vida pública, tornà a actuar a A Dry White…

El seu nom era Jean-Baptiste Bernadotte Entrà a l’exèrcit francès el 1780 i arribà a general de brigada el 1794 Comandà els exèrcits de la Convenció a Holanda i obtingué diverses victòries El 1797 collaborà amb Napoleó Bonaparte a la campanya d’Itàlia El 1798 es casà amb Désirée Clary i esdevingué cunyat de Josep Bonaparte El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i passà a ésser governador de Hannover Es distingí a Austerlitz 1805 i fou nomenat príncep de Pontecorvo 1806 Durant la quarta coalició obtingué victòries sobre els russos i prussians i deturà l’ofensiva sobre Suècia amb motiu del…

Vida El 1937 rodà el seu primer film, Imitando al faquir , amb els alumnes del collegi de Sant Julià de Vilatorta El 2004 Esteve Riambau i Elisabet Cabeza recuperaren aquest film per a crear el documental comercial La doble vida del faquir Més tard, i sense deixar mai de realitzar cintes familiars, feu la seva segona ficció, El legado de sir Breton Woods 1944 després aconseguí el premi d’argument de Canes per Marte no es un dios 1949 i primers guardons del CEC per Baile de disfraces 1949 i Compra-venta de ideas 1950, aquest darrer amb guió de Rafael J Salvia i tots dos amb direcció artística…

Vida Un dels compositors romàntics més destacats, aliè al Grup dels Cinc de MA Balakirev, i més proper a la música occidental que no pas a la manifestació musical nacionalista No obstant això, ell es veia com a creador de música russa pel fet que s’inspirava en el cant popular i que la seva expressió estava impregnada de trets típicament nacionals Les seves composicions es distingiren per un pregon lirisme, la cerca d’una línia melòdica bella i emocional i una gran destresa en l’orquestració Fill d’un enginyer de mines, la seva mare l’influí de manera molt marcada, i fou ella qui li inculcà…