Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
enneasíl·lab
Literatura
Vers de nou síl·labes.
Pot ésser de ritme trocaic, dactílic o mixt diverses combinacions dels dos tipus anteriors
A València Joan Baptista Anyes publica una Elegia a Tomàs de Villanueva
Joan Baptista Anyes publica a València una Elegia a Tomàs de Villanueva en metre dactílic
pentàmetre
Literatura
En la mètrica clàssica grecollatina, vers constituït per una successió de cinc metres (dipòdies o peus).
El terme és emprat, sobretot, per a designar dos tipus de versos diferents el pentàmetre eòlic i l' elegíac El primer —que hom troba a Safo— té l’esquema &ksb&ksb&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆, resultat d’una base eòlica disillàbica més quatre dàctils El pentàmetre elegíac o pentàmetre és el vers per excellència de l’elegia i de l’epigrama i, juntament amb l’hexàmetre, constitueix el dístic Té com a esquema &esb̆̆&esb̆̆&esb// &esb̆̆&esb̆̆&ksbi consta de dos hemiepes masculins separats per una dièresi, bé que el seu ús resta sotmès a una sèrie de…
miür
Literatura
Hexàmetre dactílic que té irregularment curta la seva penúltima síl·laba.
vers bucòlic
Literatura
Hexàmetre dactílic amb dièresi darrere el quart peu, usat sovint pels poetes bucòlics.
Joan Baptista Anyes
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i poeta en llatí i en català.
Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a…
,
ritme
Literatura
Repetició successiva d’un element dins un vers (del grec ‘rυϑμός, ‘cadència’).
En les literatures clàssiques grega i llatina, aquest element era conformat per la quantitat de síllabes dividides en llargues i breus, les primeres amb un temps de duració doble del de les segones aproximadament i per llur distribució en el vers Això no obstant, cal remarcar que ja des del s V aC es palesa una clara tendència a distingir, en la pràctica rítmica, els metres metre dels ritmes Els primers neixen d’una successió definida de metres iguals segons lleis d’isocronia els ritmes, en canvi, bé que poden trobar-se agrupats en isocronia mètrica, es desenvolupen en successió d’elements,…
hepthemímera
Literatura
Dit de la cesura de la mètrica clàssica, coneguda també com a semiseptenària, que cau després del setè mig peu (o darrera la síl·laba inicial del quart peu de l’hexàmetre dactílic o del trímetre iàmbic).