Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
decahidrat
Química
Compost d’addició d’una substància i aigua, que conté deu molècules d’aigua, generalment de cristal·lització, per unitat molecular de l’altra substància.
bòrax
Mineralogia i petrografia
Sòlid de llustre vitri que es presenta en forma de mineral monoclínic holoèdric, i que forma cristalls prismàtics, curts i gruixuts, incolors o de color gris o groc, de fractura concoidal i lluïssor grassa.
Es troba a la natura com a fruit de la cristallització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals Es fon al bufador formant una perla incolora dissolvent dels òxids metàllics En contacte amb l’aigua s’hidrolitza i dóna reacció alcalina i deixa lliure àcid bòric, d’ací les seves propietats antisèptiques És emprat com a primera matèria per a obtenir tots els composts de bor, en els vidratges i la fabricació d’esmalts i en soldadura, car en dissoldre la capa superficial d’òxid metàllic permet la unió de les dues superfícies metàlliques en el treball de…
sulfat de crom (III)
Química
Sal de crom que hom obté, en forma hidratada, per dissolució de l’hidròxid cròmic amb l’àcid sulfúric.
Hom en coneix el decahidrat i l’hexahidrat En forma anhidra hom l’obté per deshidratació És molt emprat com a mordent en la indústria tèxtil i en el procés de cromatge
carbonat de sodi
Química
Pólvores blanques, higroscòpiques, solubles en l’aigua, que es fonen a 851°C.
Hom l’obté principalment mitjançant el procés Solvay Troba aplicació en la indústria del vidre, de la ceràmica i del paper, en el refinatge del petroli i en la preparació d’altres sals sòdiques Forma un decahidrat, conegut com a sal sosa o, simplement, sosa , emprat com a detergent
sulfat de sodi
Química
Pólvores cristal·lines blanques, de gust salí, solubles en l’aigua, que es fonen a 888°C.
Forma un decahidrat que es fon a 33°C Hom l’obté principalment com a subproducte en la fabricació de l’àcid clorhídric a partir de l’àcid sulfúric i el clorur sòdic o a partir de les seves fonts naturals Troba aplicació com a agent sinèrgic de detergents, en la indústria del vidre i en la del paper, en la preparació de mescles frigorífiques i com a agent dessecant
bor
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup III A de la taula periòdica, de valència 3, i que només s’enllaça per covalència; hom en coneix dos isòtops naturals estables de nombre de massa 10 i 11.
Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…