Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
defraudació
Dret penal
Gènere de delictes contra la propietat.
Aquests són carcateritzats per la concurrència d’engany i de perjudici econòmic a un tercer i que inclou l’aixec de béns, la fallida, el concurs i la insolvència punibles, les estafes i altres enganys, les infraccions del dret d’autor i de la propietat industrial, les apropiacions indegudes i la utilització illícita d’energia elèctrica, aigua o gas, així com la manipulació dels seus aparells comptadors per alterar-ne les indicacions També inclou la defraudació a la hisenda pública i a la seguretat social Són exempts de responsabilitat criminal per aquests delictes patrimonials els cònjuges i…
defraudació
Economia
Dret fiscal
Infracció comesa mitjançant engany o mala fe per tal d’eludir el pagament dels tributs.
defraudació
Dret
Perjudici material que, amb dol o engany, és causat a una persona, o que un funcionari públic o un particular causen a l’estat.
Alfonso Capone

Alfonso Capone
© Fototeca.cat
Història
Gàngster nord-americà, més conegut per Scarface
, i també per Al Capone
, d’una de les més importants organitzacions clandestines de l’època dedicades al racket
, al tràfic de begudes alcohòliques, etc.
Emigrat d’Itàlia el 1919, s’installà a Chicago, on s’associà amb John Torrio El crac del 1929 contribuí a la desfeta de l’organització, i el 1931 Capone fou condemnat a onze anys per defraudació fiscal, després d’haver gaudit d’una total impunitat Posat en llibertat el 1939, es retirà a Miami Beach fins a la seva mort
condonació fiscal
Economia
Dret fiscal
Condonació de la totalitat o d’una part d’una sanció fiscal.
És automàtica quan es tracta d’una reducció de la sanció al 50 per cent concedida per la llei, sempre que en les sancions simples el compliment de l’obligació es faci, encara que fora de temps, abans d’ésser requerit i en les d’omissió i defraudació, si el subjecte passiu dóna la seva conformitat a la proposta de liquidació que hom li presenti És graciable quan és concedida discrecionalment pel ministeri d’hisenda en casos determinats i després d’una sollicitud prèvia
dret dels cops
Història del dret
Impost de mesuratge cobrat, del segle XII al XIX exclusivament a Barcelona, sobre el blat i tota mena de grans i farines entrats a la ciutat, a benefici del rei, dels hereus de la família barcelonina Gruny i de la Pia Almoina, a la qual els Gruny donaren una tercera part del dret (segle XII).
El representant dels diversos propietaris, o dels arrendadors del dret, el batlle dels cops , era elegit pels consellers, a mans dels quals jurava el càrrec, però aquest era proveït pel rei Havia d’anar, amb les seves mesures, a les dues places del Blat, on arribava el blat per mar i per terra, respectivament L’impost era cobrat en espècie i emmagatzemat a la botiga dels cops Impost impopular, els consellers pledejaren infructuosament des de la fi del segle XIII amb la mitra i amb la corona per tal d’abolir-ne la part corresponent El 1300 aconseguiren només l’exempció per al blat procedent…
Ananies
Bíblia
Membre de la primitiva comunitat de Jerusalem, el qual, ensems amb la seva dona Safira, caigué mort després que Pere li retragué una defraudació a la comunitat en la venda d’un camp, segons els Actes dels Apòstols
.
delicte contra la hisenda pública
Dret penal
Defraudació mitjançant acció o omissió a la hisenda pública estatal, autonòmica, foral o local, eludint el pagament de tributs, quantitats retingudes o ingressos a compte de retribucions en espècie, obtenint indegudament devolucions o gaudint de beneficis fiscals de la mateixa manera.
Quedarà exempt de responsabilitat penal qui regularitzi la seva situació tributària abans de la notificació per part de l’administració tributària, de la iniciació d’actuacions de comprovació tendents a la determinació dels deutes tributaris, o abans que el ministeri fiscal o un advocat de l’estat hagin interposat querella o denúncia contra aquell dirigida
Un feudalisme sense homes: el baró de Maldà
Tot i que no mancaren pas aristòcrates illustrats, n’hi hagué d’altres que ignoraven o fingien ignorar el perill real que amenaçava l’Europa de l’antic règim Rafael d’Amat i de Cortada Barcelona, 1746-1819, baró de Maldà, constitueix un bon exponent autòcton d’una aristocràcia que contemplava, amb miopia volguda o inconscient, un món setcentista feixugament estamental, clerical i escolàstic, els fonaments del qual arrossegaven segles d’existència, i que semblava, per això mateix, eternament immutable Calaix de sastre , Rd’Amat, 1769-1816 AHC El baró és autor d’una prolixa i monumental crònica…