Resultats de la cerca

Era denominat Monseigneur , sense cap més qualificatiu, talment com el germà del rei era Monsieur

Començà professionalment al Girona 1987-89, del qual passà al Barcelona B 1989-91 Actuava de davanter centre i en la seva primera temporada amb el filial debutà oficialment amb el primer equip Tot seguit fou cedit a l’Albacete 1991-94, a primera divisió, on Benito Floro el reconvertí en lateral dret Aleshores debutà amb la selecció estatal Retornà al Barça la temporada 1992-93 i després jugà amb l’Atlético de Madrid 1994-99, novament amb l’Albacete 1999-00, l’Alavés 2000-03 i el Girona 2003-05 Amb el Barça fou campió de Copa 1990 i de la Copa Generalitat 1993 i amb l’Atlético també guanyà una…

Publicà, entre altres obres pedagògiques, Curso de metafísica 1881, Método de enseñanza de lengua hebrea 1881 i Diccionario de la lengua castellana 1890, amb correspondència catalana

Estudiós de la dansa i músic per vocació, compaginà aquestes activitats creatives amb la de diplomàtic, que inicià el 1976 Director de relacions culturals del Ministeri d’Afers Estrangers i director executiu de l’Asia-Europe Foundation, a partir del 1998 fou ambaixador a les Filipines, Singapur i, els darrers tres anys de la seva vida, a Seül Compongué més de setanta obres musicals, estrenades, fou pianista i director d’orquestra, a més d’estudiós i divulgador de la dansa com a director de la revista Cairón Madrid i autor de les monografies El indiscreto encanto de la danza 1989, Pensar la…

De jove residí a l’Argentina, on es doctorà en lletres El 1918 fundà el Liceu Dalmau, d’ensenyament mitjà i tècnic, a Barcelona i a catorze poblacions catalanes més El 1940 el transformà en l’Institut Belpost d’ensenyament per correspondència Tingué una gran activitat com a articulista i conferenciant, especialment a favor de la cultura catalana i de l’esperanto Fou membre de l’Akademio de Esperanto com a representant de la llengua catalana Fundà i dirigí la revista “Clarisme” i collaborà a “Alt Empordà”, “La Nova Revista”, “Mirador”, “Antologia” i “Raixa” Creà el mètode de taquigrafia…

Vida i obra Fundador del Liceu Dalmau 1919 d’ensenyament mitjà i d’idiomes, que fou clausurat el 1939 i el 1940 passà a ser l’Institut Belpost-Tecnopost d’ensenyament per correspondència Fou el creador del primer mètode de taquigrafia aplicat al català —exposat a Taquigrafia catalana 1935—, membre del Consell Superior de Cultura de la República 1938 i un dels principals impulsors de l’esperantisme a Catalunya Publicà un gran nombre d’articles en favor de la normalització del català i la promoció de l’esperanto, i prop d’unes tres-centes collaboracions de caràcter pedagògic, filosòfic,…

Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona  Fou autor de treballs sobre la seva especialitat mèdic, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961  El nostre caràcter 1961, Què cal saber d’higiene mental 1963 i Tractat de psiquiatria 1981 i, en assaig, Tòtems actuals 1960 i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre 1958 i Geni i catalanitat de…