Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Les estructures demogràfiques
Fa poc més de dos segles alguns països europeus van experimentar l’inici de la transició demogràfica, procés que havia de provocar necessàriament el canvi de les estructures tradicionals de població El règim demogràfic anterior, amb mortalitats infantils habitualment superiors al 200 per mil i una esperança de vida que mai depassava els 35 anys, es caracteritzava per una piràmide molt ampla en la base, amb un pes molt escàs de les edats avançades La revolució productiva i social, i l’extensió de la riquesa resultant, van anar acompanyats d’una més gran eficiència en la reproducció humana…
taula demogràfica
Sociologia
Demografia
Taula estadística que recull les dades, per edats i per sexes, que serveixen per a calcular les taxes demogràfiques.
Les taules demogràfiques més característiques són les de mortalitat, de natalitat, de fecunditat i d’estructura per edats
Conferència Internacional de Població
Nom donat a cadascuna de les conferències organitzades internacionalment sobre la població mundial, que reuneixen estats membres de les Nacions Unides.
A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de polítiques …
Primers brots de la Pesta Milanesa
Apareixen els primers brots de la Pesta Milanesa, que s’estendrà per tot el sud d’Europa amb greus conseqüències demogràfiques fins el 1631
Population and Development Review
Publicació periòdica de l’organització no governamental Population Council.
Fundada l’any 1975, recull contribucions relacionades amb el coneixement de les correlacions entre la població i el desenvolupament i actua com a fòrum de debat de polítiques demogràfiques
Institut d’Estadística de Catalunya
Economia
Organisme autònom de caire administratiu amb personalitat jurídica pròpia constituït el 1989 pel Departament d’Economia i Finances.
Les seva funció és, com a òrgan estadístic de la Generalitat, l’elaboració d’estadístiques geogràfiques, econòmiques, demogràfiques i socials encomanades pel Pla Estadístic de Catalunya, i des d’un punt de vista menys concret, elaborar, coordinar i difondre l’estadística a Catalunya
Norman B. Ryder

Norman Ryder (1989)
Robert Matthews
Demografia
Sociologia
Demògraf i sociòleg nord-americà d’origen canadenc.
Destaca pels seus intents d’establir vincles entre les mesures demogràfiques transversals preses en un moment determinat de la història de la població i les longitudinals preses al llarg de la vida de les generacions Treballà a l’Office of Population Research de la Universitat de Princeton des del 1971
taxa
Sociologia
.
Les taxes demogràfiques es diferencien de les proporcions Posen en relació esdeveniments registrats de manera contínua fluxos amb les poblacions mitjanes al llarg del període de registre estocs, com és el cas de les taxes de mortalitat, natalitat o nupcialitat Les proporcions, en canvi, relacionen una part amb el total d’una població proporció de joves, de dones o de solters
llibre parroquial
Dret canònic
Llibre on es registren els bateigs, matrimonis i enterraments de cada parròquia.
Creat pel concili de Trento, és el precedent civil Malgrat el seu caràcter parcial i la desaparició o deficient conservació en molts casos, constitueix la font de dades demogràfiques més important per als períodes preestadístics a Europa La seva explotació ha permès un gran desenvolupament de la demografia històrica, sobretot després de la creació de tècniques específiques com la reconstrucció de famílies , ideada pel demògraf francès Louis Henry
pla urbanístic
Urbanisme
Ordenació sistemàtica, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.
Bé que el nom és recent, el contingut i les finalitats dels plans urbanístics responen a institucions antiquíssimes cada cop que, no pas espontàniament, sinó per raons demogràfiques, polítiques o militars, era establerta o transformada una ciutat, una zona o un nucli urbans, hi era aplicat, si més no embrionàriament, un pla urbanístic La gran extensió i complexitat de les ciutats i els nuclis urbans contemporanis fa que hom hagi de planificar a escala més àmplia, i així hom parla de plans metropolitans, comarcals, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina