Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
depressiu | depressiva
depressiu | depressiva
aïllament
Reclusió d’un individu en si mateix, que comporta una incomunicació pràcticament total envers els altres.
És un dels signes que indiquen el començament d’un brot depressiu o d’una demència precoç
aprosòdia
Medicina
Alteració del llenguatge caracteritzada per la pèrdua d’entonació i la manca d’emoció, d’èmfasi i de ritme en la parla.
La causa és una alteració en l’hemisferi no dominant del cervell que pot ser provocada per múltiples factors Tot i que la aprosòdia pot ser causada per un estat depressiu, és un símptoma força freqüent de la malaltia de Parkinson
mossèn Sunyer
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Se’n conserven cinc composicions de caràcter amorós, amb algun tret personal, on es fa visible la influència dels poetes francesos del segle XIV El seu to depressiu, apreciable a Mes amera tenir febre , fou objecte de burla per Pere Torroella al poema Doleu-vos enamorats Bibliografia Piquer i Jover, J-J 1978 Abaciologi de Vallbona 1153-1977 Santes Creus, Fundació Roger de Belfort
Anne Sexton
Literatura
Poetessa nord-americana.
De temperament depressiu i obsessionada per la idea de la mort com Sylvia Plath , també se suïcidà, segueix la línia de poesia “confessional” de RLowell S'imposà des del primer recull de poemes To Bedlam and Part Way Back 1960 Live or Die 1966 obtingué el premi Pulitzer de poesia 1967, si bé la crítica considera el seu darrer recull, The Death Notebooks 1974, com la seva obra cabdal
deliri
Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d’incoherència i confusió mentals, d’excitació nerviosa i d’al·lucinacions, sobretot de tipus visual.
Hom troba el deliri en malalties infeccioses, intoxicacions, manies, etc Generalment hi predomina un estat d’ànim de temor, provocat per amenaces imaginàries, que determina el matís recelós i defensiu de les illusions delirants Coincidint amb el doble moviment de l’afectivitat, els deliris poden ésser de caràcter depressiu deliris de condemna i culpabilitat, de destrucció, de persecució, d’indignitat, etc o expansiu deliris de grandesa, de potència, de reforma social i política, etc i àdhuc hom troba sovint en una mateixa crisi delirant un primer moment depressiu seguit d’un altre d’expansiu…
neurosi
Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic; hom considera la neurosi com un desordre lleu de la personalitat sense desorganització greu de la conducta.
El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc,…
hikikomori
Sociologia
Fenomen pel qual alguns adolescents i adults joves, aclaparats per múltiples impactes com la competitivitat, la pressió i el fortíssim nivell d’exigència de la societat actual, se senten incapaços de respondre a les expectatives que s’esperen d’ells i reaccionen amb un aïllament social extrem.
El terme, d’origen japonès, significa ‘aïllament’, ‘apartar-se’’ o ‘’restar reclòs’ i s’utilitza igualment per a designar els mateixos adolescents i joves Els hikikomori refusen abandonar la casa dels seus pares i pot ser que es tanquin en una habitació durant mesos o fins i tot anys Segons algunes estimacions, podria haver-hi un milió d’hikikomori al Japó La majoria d’ells són homes, i molts són també fills primogènits Tenen una tendència a l’obesitat, condicionada per hàbits extremament sedentaris, i addicció a l’ordinador, als videojocs i a la televisió Igualment, s’observa…
chanson
Música
Cançó francesa de temes populars, amb un ritme i una melodia senzills, i de vegades sense estrofa.
Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més…