Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
leucotriè
Química
Tipus d’àcid gras poliinsaturat oxigenat amb tres dobles enllaços conjugats.
Els leucotriens són icosanoides, relacionats amb la inflamació i l’allèrgia, sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic El seu efecte depèn de l’àcid del qual deriven El seu nom es deu al fet que el primer lloc on es van descriure fou als leucòcits Els més coneguts són els que deriven de l’àcid araquidònic
icosanoide
Química
Molècula de senyalització paracrina i autocrina que es forma per l’oxidació dels àcids grassos poliinsaturats de vint àtoms de carboni.
Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid…
horta de Gandia
Plana regada a la zona del sector costaner de la Safor, des del Mondúber fins a la serra de la Safor.
S'estén pels termes de Gandia, Benirredrà, el Real de Gandia, Almoines, Beniarjó, Potries, la Font d’En Carrós, Rafelcofer, Bellreguard, Daimús, l’Alquerieta de Guardamar, Miramar, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa, Piles de Mar i Oliva És regada per l’aigua dels rius d’Alcoi i de Vernissa afluent d’aquell per l’esquerra a través de la séquia reial d'Alcoi amb les séquies comunes de Gandia i d’Oliva i amb la de Rebollet, que en deriven i les séquies d’en Carròs, d’en Marc, Nova i de Vernissa amb les de Martorell i de Pelleries, que en deriven
Mojados
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat a La Tierra de Medina i drenat pel riu Cega, afluent del Duero.
L’economia es basa en l’agricultura i les indústries que en deriven
Navaconcejo
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a Las Hurdes i drenat pel riu Jerte.
L’economia es basa en l’agricultura i les indústries que en deriven
Trasmiras
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, situat al SE de Xinzo de Limia.
Hi predomina l’hàbitat dispers Les activitats econòmiques deriven de l’agricultura i la ramaderia
hidrur d’alumini
Química
Compost sòlid polimèric, obtingut a partir de l’hidrur de liti tractant-lo amb AlCl3
.
Molt reactiu, en deriven els tetrahidroaluminats dels quals els més conegut és el de liti
Santa Olalla del Cala
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat a la Sierra Morena, delimitat al N per la província de Badajoz.
Els recursos econòmics principals deriven de l’agricultura i la ramaderia Mines de ferro i coure
Noreña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al NE d’Oviedo i drenat pel riu Nora.
L’economia es sustenta en les activitats agrícoles i ramaderes i les indústries que en deriven
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina