Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
descentralització
Dret administratiu
Tècnica administrativa consistent a transferir part de la competència de l’administració central o autonòmica a entitats amb personalitat pública d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional.
El procés descentralitzador permet de mantenir el control polític central tot donant una autonomia en determinats àmbits o aspectes de la gestió administrativa En els estats de dret anglès, la descentralització ha estat el fonament de la gestió pública i ha permès de potenciar el desenvolupament de les collectivitats locals Els estats basats en el dret administratiu francès tendeixen, per la complexitat i l’increment actuals de les funcions públiques, a superar el centralisme a través d’una descentralització geogràfica i funcional de l’aparell administratiu tot…
Es demana a la reina Regent una àmplia descentralització administrativa
Segon Missatge a la Reina Regent, de reivindicacions catalanistes, anomenat dels cinc presidents, que demana una àmplia descentralització administrativa, basada en les grans regions històriques
descartelització
Història
Política de descentralització i desintegració de les grans concentracions industrials (càrtel, konzern), imposada a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.
Els principis en què havia de basar-se foren establerts pels acords de la conferència de ©Potsdam 1945 Després, les normes pràctiques depengueren de la potència que dominava cada sector i, malgrat els acords de Potsdam, molt aviat hom notà discrepàncies en llur aplicació En el sector encomanat a l’URSS hom procedí a desmuntar totalment les fàbriques, que foren traslladades i muntades novament a l’URSS, en concepte de compensacions de guerra Aquests trasllats en massa acabaren el 1947, i l’actitud soviètica anà canviant a mesura que la República Democràtica Alemanya anava essent integrada al…
desconcentració
Dret administratiu
Acció de donar competència de determinades funcions o assumptes en única i darrera instància a persones o òrgans diferents d’aquell que en té la responsabilitat, però del qual formen part.
La desconcentració implica la delegació Ha estat utilitzada sovint com una forma de descentralització funcional centralisme, descentralització, en la qual l’autonomia és pràcticament inexistent
Journal Commercial Illustré des Pyrénnées Orientales
Periodisme
Periòdic comercial, marítim, artístic i literari que aparegué a Perpinyà del 1897 al 1906, dirigit per Josep Payret.
Dedicà una atenció especial a la llengua catalana, i propugnà la descentralització de França respecte al Rosselló
Rebutjat el Proyecto de Abogado General del Público, de Francesc Romà i Rossell
L’Audiència del Principat rebutja el Proyecto de Abogado General del Público, obra de Francesc Romà i Rossell, que preconitzava una descentralització administrativa
comissari de la república
Dret administratiu
A l’Estat francès, representant del govern central al departament o a la regió.
Figura creada per la llei de descentralització del 1982, correspon a l’antigament anomenat prefecte és nomenat pel consell de ministres i exerceix el control a posteriori sobre les decisions preses pel consell general o regional
autonomia administrativa
Dret administratiu
Autonomia de què gaudeixen els municipis, les províncies i d’altres ens territorials, reconeguda i garantida per la constitució o per l’estatut d’autonomia.
A diferència de l’autonomia política, no comporta la possibilitat de dictar normes amb rang de llei, però sí la potestat reglamentària i la funció executiva en l’àmbit de les competències prèviament determinades per la llei És una forma de descentralització
consell de prefectura
Història
Òrgan consultiu del prefecte d’un departament francès, pel qual era presidit.
Fou creat el 1800 i actuava, també, de tribunal contenciós Desaparegué en 1981-82, arran de la promulgació de la llei de descentralització A més del departament dels Pirineus Orientals, fou estès als departaments en què fou dividit el Principat de Catalunya en 1812-14
consell regional
Dret administratiu
Òrgan de govern de les regions franceses, responsable del seu desenvolupament social i econòmic.
Foren creats el 1972, i de bon començament eren composts, per meitats, pels parlamentaris de la regió elegits per a l’Assemblea Nacional i el Senat, i per delegats designats pels consells generals Després de la llei de descentralització del 1982 els consells són elegits per sufragi universal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina