Resultats de la cerca

És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor 1984, amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976 El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées 1972, on…

L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca ha estat recentment objecte d’estudi mitjançant nombrosos mètodes geofísics Per la seva transcendència, cal fer un especial esment del perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS El perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS , d’una llargada de 250 km a través dels Pirineus, comportà un avenç important en el coneixement de l’estructura cortical de la serralada La figura mostra el traçat d’aquest perfil i el tall geològic realitzat a partir de les dades de superfície i de subsol comercials pous de petroli i línies sísmiques superficials Albert…

L’escorça superior delaminada forma el prisma orogènic de plecs i encavalcaments que aflora a la superfície serralada, mentre que l’escorça inferior pot subduir cap al mantell El procés de delaminació ha tingut lloc en serralades alpines com els Pirineus o els Alps

Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés tenen una orientació ortogonal mútua, ENE-WSW la de Bicorb i NNW-SSE la de la Canal de Navarrés enllacen als voltants de Quesa Ambdues tenen un fons de materials triàsics deformats diapíricament, que integren una banda central a banda i banda de la qual es van sedimentar els materials neògens, fortament deformats pels moviments diapírics Si la fossa de Bicorb és reblerta de materials neògens d’origen continental, la de la Canal de Navarrés conté també materials d’origen marí i, a la zona S, enllacen amb les successions neògenes implicades en els…

La Zona d’Enllaç es troba a l’àrea on es produeix la intersecció de les falles de sòcol NE-SW i NW-SE Hi afloren exclusivament els materials juràssics i cretacis del nivell estructural superior, amb un gruix que oscilla entre 2000 i 5000 m Hom ha inclòs tradicionalment la Zona d’Enllaç en part dins la Cadena Ibèrica i en part dins la Cadena Costanera catalana La transició entre ambdues unitats se situava als voltants de Fondespatla, on les estructures dibuixen una virgació que produeix el pas progressiu des de directrius aproximadament NE-SW…

A la branca aragonesa de la cadena ibèrica el tret més característic són els plecs i encavalcaments orientats en direcció NW-SE, que afecten el sòcol hercinià i la cobertora mesozoica i terciària Una d’aquestes estructures és l’ anticlinal de Montalbán , al nucli del qual afloren els materials del sòcol hercinià, recobert en ambdós flancs pels materials mesozoics Al flanc SW d’aquest anticlinal les capes es disposen verticalment o arriben a invertir-se, cosa que produeix, doncs, una estructura vergent cap al SW La fotografia, presa entre Montalbán i Castel de Cabra, mostra aquest flanc de l’…

Hom distingeix les màquines que només controlen el flux líquid i els seus paràmetres característics vàlvules, comportes de les que efectuen la conversió entre l’energia continguda en el líquid, en forma d’altura de càrrega, en un altre tipus d’energia Hom anomena aquestes màquines generadors o impulsors , quan produeixen energia hidràulica, i motors o actuadors motor hidràulic, quan absorbeixen aquesta energia Entre les màquines transformadores d’energia que produeixen o absorbeixen energia mecànica hom distingeix, segons el principi de funcionament, les màquines hidrodinàmiques i les…

Mapa geològic dels voltants de Santa Creu d’Olorda Collserola Hom hi aprecia clarament el sistema d’encavalcaments que afecta aquests materials silurodevonians Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Prop de Barcelona, a l’E de Molins de Rei, es troben les pedreres de Santa Creu d’Olorda, on s’exploten les calcàries del Pridolià-Devonià En aquestes pedreres es pot veure la millor successió del Pridolià i el Devonià de la Serralada Costanera catalana Des del punt de vista estructural, s’hi poden observar una sèrie de petites escates i tot un conjunt d’…